En la passada edició del certamen Barcelona Novel·la Històrica vaig veure que al programa d’actes hi havia una xerrada entre autors que debatien si es podia fer novel·la històrica fora de les grans èpoques que habitualment serveixen com a reclam per a aquest tipus d’obres. És a dir, si podíem classificar com a novel·la històrica les històries que no esdevenien a l’Edat Antiga o Mitjana. Penso que Tània Juste, igual que altres autors, ha demostrat que sí que és possible i que no cal recórrer a la Revolució Francesa, la Inquisició o el 1714 per narrar històries treballades i que requereixen igualment una bona feina de documentació per sostenir-les.

L’hospital dels pobres agradarà als barcelonins perquè se centra en un dels moments de la història artística més importants per la ciutat de Barcelona: el trasllat de l’Hospital de la Santa Creu i la construcció del que més endavant seria el seu substitut, l’Hospital de Sant Pau. Però també agradarà a qualsevol que se senti mínimament interessat en conèixer els fets que van ocórrer a la ciutat al llarg dels anys en què es desenvolupa aquesta construcció, entre el 1892 i el 1939, quan les tropes franquistes van aconseguir entrar a la ciutat comtal.

M’ha agradat trobar-me amb personatges als quals coneixia poc més que per saber que algun carrer o hospital del país porta el seu nom. Durant els esdeveniments que narra el llibre, la Tània Juste ens ajuda a conèixer el motiu pel qual es van guanyar l’honor d’aparèixer amb lletres majúscules a la història artística, cultural o mèdica del nostre país. Així doncs, personatges relacionats directament amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com el doctor Josep Trueta o Manuel Corachán, o escultors com Eusebi Arnau o Pablo Gargallo, apareixen a la narració i ens ajuden a entendre com era la vida entre les famílies benestants i les no tan benestants a la ciutat de Barcelona. Una vida i un temps en el qual les aparences eren molt més importants que fins i tot les persones, en els quals semblar ser feliç passava per sobre dels sentiments i la manera de ser de cadascú, en els que una dona sense parella i embarassada era forçada a abandonar els seus fills si volia donar una mínima oportunitat de viure a la criatura que havia de néixer.

Tània Juste recupera a la seva tercera novel·la la temporalitat d’Els anys robats, publicada el 2012 i ambientada en els anys de la dictadura de Primo de Rivera i la República, però en aquesta ocasió se centra en mostrar-nos què va significar per a les famílies pobres de Barcelona que un hospital com el de la Santa Creu continués viu en l’ànima del que amb el temps seria un dels centres mèdics més importants del nostre país, tant per la innovació mèdica com pel patrimoni artístic.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’hospital dels pobres
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-1903-1
Preu: 20€