@Ed_Proa @Grup62 @XavierBosch
El 2010 va ser Se Sabrà tot, guanyador del Premi Sant Jordi 2009. El 2012, Homes d’Honor. I aquest 2014, Eufòria. Amb aquest tercer títol, Xavier Bosch tanca un tríptic sobre el periodisme. Si al primer llibre parlava de la premsa escrita i al segon de la televisió, en aquest cas parla del present i futur del periodisme: el periodisme digital.
Després d’un intent d’assassinat, el protagonista Dani Santana s’està recuperant de les ferides al Institut Stoner. Des d’aquí, amb un equip comprès pel Gratu, un hacker paraplègic, l’Agus, un periodista de bàsquet a l’atur, i la seva ajudant Raquel, posen en marxa nomeselsfets.com, una web des d’on volen fer periodisme d’investigació.
Comencen per voler destapar el dubtós negoci dels visitadors mèdics i els medicaments psiquiàtrics de darrera generació, que creuen que han portat al col·lapse el sistema sanitari.
En paral·lel, tenim una altra trama, la que protagonitza un dels homes més rics del món que pretén muntar Historyland, un gran complex temàtic amb casinos i atraccions a la plana de Vic, amb tot l’entramat d’influències que això comporta i que arriben fins al govern.
Amb aquests ingredients, una prosa àgil i directa, capítols curts i amb frases memorables i “cliffhangers” que t’obliguen a continuar, el relat ens porta, sense poder recuperar l’alè, a veure com els personatges van arribant a situacions cada vegada més compromeses i complexes, fins al pitjor (o millor) desenllaç possible.
I quan acaba la funció, queden unes quantes pàgines per escombrar, tancar els llums i la porta.
I tornar a respirar!
Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre.
Títol: Eufòria
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€
FX, l’he buscat a 5 llibreries i no en quedaven!
Ho sento però no m’ha agradat. Hem sembla poc treballat en aspectes importants. La investigació sobre el funcionament de la visita mèdica no diu res que no sapiguem i hi han errors, no en dic cap per respecte als que encara no l’hagin llegit. El domini informàtic d’en Gratu no encaixa amb la biografia que d’ell s’explica. La manera de crear una web, pujar hi un article i esperar que el llegeixi molta gent es ridícul, costa molt temps o diners posicionar una web. Podria entrar en el tema d’explosius però no puc dir res pensant en els lectors, ara be en el llibre tampoc es parla d’explosius ni de com es poden aconseguir. I acabo amb un parell de crítiques d’estil i per tant subjectives. El llenguatge d’alguns personatges inclòs en Santana em sembla propi de gent de mes edat de la que representa que tenen. Algunes trames de l’obra mentres les llegia em semblava que no tenien lligam amb el conjunt.
Es la meva opinió.
Estic bastant d’acord amb el Lluís en algunes coses. No arribaria a dir que “no m’ha agradat” perquè realment tampoc n’esperava gaire. En general, no sorprén i algunes coses és cert que no quadren (vaig pensar el mateix del Gratu, per exemple). Però he trobat que és una novel.la entretinguda, per llegir a la platja almenys. Ara mateix, és com llegir un reportatge de notícies a un setmanari o com veure un documental. La història sembla massa real