En aquest llibre hi ha una mica de tot: una mica de poesia de la Maria Mercè Marçal i, en menor mesura, del Pere Gimferrer; una mica d’assaig sobre creació literària; una mica més de reivindicació feminista; i, especialment, una gran dosi de reflexió sobre la vida i la mort.
L’obra es divideix en tres parts: el dietari que l’autora anava escrivint des del moment del diagnòstic del càncer fins a la mort, les cartes que li enviava a Jean-Paul Goujon (no hi ha incloses les respostes de l’autor) i l’apèndix, que és una entrevista feta per en Jordi Muñoz.
De tot plegat, el que més m’ha impressionat ha estat el dietari inicial. Uf! Quina pena més bèstia, només de pensar com va plantejar a la seva mare, a l’Heura -la seva filla- o a la seva companya Fina l’evolució de la malaltia que finalment va acabar per engolir-se-la…
És, aquest “posar per a la mort” de què l’autora parla, d’aquelles coses sobre les que un normalment no hi reflexiona, però que quan te les trobes a llibres com aquest els fantasmes es desperten tots alhora. Potser caldria recordar més sovint els versos de Vinyoli:
Cada moment és el moment de néixer
i cada instant és l’instant de morir.
Us deixo, per acabar, una nota que m’ha agradat molt:
Viure no és durar. Viure intensament un espai breu de temps pot equivaler a una vida llarga amb molts moments “buits” – aquells en què no vivim, sinó que alguna cosa ens viu d’esme, maquinalment, com en una sínia.
Títol: El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys
Autor: Maria Mercè Marçal
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9787-971-2
Preu: 18€
