@Ed_62 @Grup62
Un exercici de descabdellar records de la troca de la memòria
Temps d’innocència és un conjunt de 69 “estampes” breus, de 3 a 5 pàgines cadascuna, on la Carme Riera recull records i vivències del temps de la seva innocència, de la nina que era quan tenia entre 3 i 10 anys a la Mallorca de fa mig segle. Una Mallorca encara no transformada per l’arribada massiva de turistes, que feia una olor i tenia uns sons determinats, tant a la ciutat, com a fora vila, molt diferents dels d’ara. El seu paradís com titula la primera estampa: Sons i olors del paradís.
A través d’aquestes estampes encadenades l’autora ens va parlant de la seva família, el pare, la senyora-àvia, sa tia Celestina, els avantpassats…; altres adults que freqüentaven casa seva, com amics, visites, cosidores o d’altres oficis. Riera ens parla de les cases, dels jardins i les oliveres, de les esglésies i les campanes, del descobriment de la lectura, dels costums, oficis, festes i tradicions mirant d’explicar-los des d’un punt de vista de la nina tímida, sensible, curiosa, una mica espantadissa i amb una rica vida interior que observa els adults i el món que l’envolta, i que viu amb por i neguit la idea de pecats i culpes amb l’amenaça de l’infern.
Sovint l’autora lliga aquests records d’infantesa amb el que seran personatges, situacions o elements que després ha desenvolupat en algunes de les seves obres literàries posteriors.
Sembla que els nostres escriptors que es troben entre els 60 i 70 anys s’han decidit a deixar constància dels seus móns infantils, avui quasi desapareguts. Em vénen a la memòria llibres com el del Rafel Nadal o el de Lluís Foix. Carme Riera ha volgut recordar -“passar pel cor”- imatges i vivències de la seva infantesa aconseguint mantenir la visió infantil, subjectiva, no l’adulta, encara que aquella no acabi de ser prou precisa o objectiva del tot.
El tema no només m’ha agradat (per edat jo també participo d’algunes característiques de l’ambient descrit) sinó que el que més m’ha entusiasmat és que Carme Riera ha escrit el llibre amb “sa llengo”, recollint paraules i verbs que eren (i no sé si ara encara són) ben vius. Veure escrites amb naturalitat: trempó, mossons, justipiris, xalesta, escaïnar, boixar… m’ha fet xalar!
És una lectura molt adequada per quan ens visita la malenconia un cop acabat l’estiu!
Títol: Temps d’innocència
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2977-053-7
Preu: 20€
Fita, deixa’m afegir “i quan els mestres de les illes estan lluitant contra una llei d’ensenyament suposadament trilingüe que el que pretén és ventilar-se aquesta variant del català”.