@Ed_62 @Grup62
Ja tenim aquí la Donna Leon del 2013 i amb un títol una mica desconcertant: L’ou d’or. En realitat, per com va l’argument, crec que s’hauria de dir La gallina dels ous d’or, fent referència a la faula de l’escriptor grec Isop. Tothom coneix el missatge moral i educatiu d’aquesta faula: l’avarícia desmesurada trenca el sac de la riquesa.
En aquest nou cas del comissari Brunetti no espereu una novel·la trepidant d’intriga o de persecucions per l’estimada Venècia, que fa sempre de teló de fons. Aquest llibre té un altre estil…
“Brunetti en tenia prou amb la possiblitat d’estar-se dret i contemplar els edificis i la llum, fascinat, com li passava sovint, per la bellesa infinita. Pedra, cel, or, marbre, espai, proporció, caos, desordre, glòria.” P. 154
“… quan passaven per davant de Sant Giorgio, es va girar cap a Brunetti i li va preguntar amb una veu totalment normal: -No es cansa mai de tanta bellesa?
Ell va mirar més enllà de la dona, cap als núvols que corrien darrere la cúpula.
–Mai. –La resposta era automàtica, espontània, sincera.” … p. 225
La novel·la planteja un cas que investiga Brunetti, impressionat per la mort d’un discapacitat que sembla no existir en els registres oficials on tots nosaltres entrem des del moment que naixem: DNI, targeta sanitària, documentació fiscal. La Paola coneixia aquest discapacitat i és la seva compassió la que incitarà l’inspector a iniciar i prosseguir les investigacions, tot i no haver-hi cap cas obert. La impossibilitat de parlar i d’escoltar del discapacitat és una altre motiu afegit de compassió: per a Brunetti el llenguatge és un element que ens humanitza i que és objecte de joc familiar. Com molts en les nostres cases, on tenim paraules, termes i expressions pròpies, el significat de les quals s’escapa a qui no forma part del cercle íntim.
La novel·la és menys negra i més social que les anteriors. Brunetti, com Donna Leon, va madurant i observa i reflexiona contínuament sobre el comportament dels altres des d’una perspectiva moral. La crítica social i política, especialment pel que fa a la corrupció, va apareixent sovint en el llibre.
“—El tresorer d’un partit polític roba tretze milions d’euros, i els polítics es posen histèrics amb la immigració il·legal –va dir Brunetti amb veu cansada.
–S’ha ofert a tornar-ne cinc –va dir ella, amb veu de prudent honestedat.” p. 132
Aquestes crítiques políticosocials i reflexions morals, juntament amb algunes prolixes descripcions d’actes quotidians com el de prendre una camamilla o un cafè, resten ritme a la novel·la, però en qualsevol cas, els fans de Donna Leon se sentiran, com sempre, còmodes de retrobar tots els elements i personatges de les seves novel·les. De fet, n’hi ha un de nou… la comissària Griffoni!
Aquí teniu el booktràiler del nou llibre de Donna Leon:
Títol: L’ou d’or
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-297-7122-0
Preu: 18,50€
Fita, que ens portis tant de misteri des d’Itàlia sempre és una gran notícia! Ens endurem les maletes ben plenes d’or literari, aquestes vacances!
Penso que tens raó Fita, i aquest nou estil de la Donna Leon, m’agrada, i m’agrada molt. Realment estic d’acord en que la novel•la ha deixat de ser tant negra, però penso que l’autora ja ens havia regalat amb altres novel•les de similar estil, “Sense Brunetti” ó “Les joies del Paradís”. Gràcies pel teu comentari, i bones lectures a tothom.