@Ed_Proa @Grup62

La síndrome d’estrés postraumàtic al segle XIII

Llegint El mal de la guerra, de Pau Faner, practiquem una completa immersió en el món del segon terç del segle XIII des de la visió que ens transmet Joan Roses, jove dotat per a les lletres, que cap al 1260 es posa a descriure les aventures i no poques desventures que li ha tocat viure a son pare, Marc.

El diumenge 11 d’abril de 1227, Marc Roses s’atansa a Ada i li diu que l’estima i ella li correspon amb un cert desmenjament: “el meu pare diu que encara sóc molt jove per festejar…”. Marc treballa a l’hostal que té obert el seu pare al carrer Ample de Barcelona. Ella és filla d’un mestre arader amb obrador al carrer de Còdols. Tenim doncs el focus centrat no pas en els reis i nobles sinó en el que en el llenguatge de l’època se’n deia “el poble menut”.

Sabrem com i de què viuen, com i què mengen -Marc és cuiner- i com són els carrers de Barcelona quan Jaume I comença el seu regnat: la Rambla és un fangar fora muralles i falten cent anys encara per que s’emprengui la construcció de Santa Maria del Mar.

Però Marc es veu embolicat en uns fets terribles que el porten a mirar de fugir-ne embarcant en l’expedició que comanada el rei i que culmina amb la conquesta de Mallorca. I havent començat com a cuiner es troba vivint en primer rengle tota la terrible realitat del que eren aquelles guerres. En sortirà viu però amb un mal crònic: el que dóna nom al llibre.

I un cop retornat a Barcelona segueix empaitant-lo l’acusació falsa dels fets que el van fer fugir: crims horrorosos que es van repetint. Troba empara en una comunitat mig clandestina de càtars establerta prop de Barcelona i això fa que, sense combregar-hi, simpatitzi obertament amb ells. La Santa Inquisició, creada fa poc per tal de perseguir els càtars, anorrearà aquella comunitat fins a no deixar-ne gairebé supervivents. Aquests pocs aniran finalment a parar a Montsegur on patiran un llarg setge. Marc se sent obligat a mirar d’ajudar els que l’havien ajudat i això el fa testimoni de la fi de la resistència dels “bons homes” i de l’extermini dels heretges.

Marc, que amb penes i treballs -moltes penes i molts treballs- s’ha pogut casar i bastir amb les seves mans una caseta fora muralles, ha viscut alguns moments de felicitat: fills, amor… i moltes penúries de tota mena.

Els crims horrorosos seguiran produint-se, i els empresonaments, la bruixeria, la Inquisició de nou, amb intervenció fins i tot de Raimon de Penyafort, els clergues corruptes, els nobles que abusen del poder i l’omnipresent “mal de la guerra” segueixen puntuant de manera implacable la vida de Marc Roses… fins a l’emocionant final que no explicaré.

Joan, el narrador, ens diu per acabar el llibre que “He tergiversat algunes coses -poques-  però bàsicament aquesta és la història del meu pare, l’home que revivia sempre la mateixa guerra, així com la dels que li volien tot el seu mal”. I jo afegiria que també d’una colla de personatges que li volen bé, o ni una cosa ni l’altra, però que fan extraordinàriament viva i interessant la narració: l’agutzil Joan Valentó (un Pat Garrett del segle XIII), la beguina Rossell, Florina la bruixa, el seu home el savi comte Huguet, els amics Galcerà Oliver i Simó Robiol amb la seva inseparable Garsa. I molts més tots ben dibuixats i versemblants.

Són d’aquells que un cop acabada la lectura ens acompanyen amb vida pròpia.

Gran llibre!  No us deixeu enganyar per la il·lustració de la coberta, no és una novel·la només de guerres i cavallers, tot i que n’hi ha. És la vida de la gent de fa 750 anys… tan diferent i tan semblant a la nostra.

Títol: El mal de la guerra
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 568
ISBN: 978-84-7588-358-8
Preu: 22€