Títol: Tot
Autor: Kevin Canty
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9787-770-1
Preu: 18,90€
Tot és la vida mateixa, allò que passa per davant nostre sense, a vegades, saber que existeix. És el present quan es barreja amb el passat i et deixa imaginar el futur. Tot són totes les vides o potser només una. Tot són la June, a qui se li va morir el marit, en RL, que no sap que la vida és molt més que no pas el que està passant just en aquest moment, la seva filla Layla, que s’enamora d’un home casat, i finalment l’Edgar, que no sap que de vegades la vida és més complicada del que pot semblar. Tots ells formen un TOT i el resultat és Tot, la novel·la de Kevin Canty. Un relat sobre la vida mateixa, sobre les persones i tot allò que ens envolta. És la vida després de la mort per a aquells que es queden, les relacions entre les persones, o com n’és de difícil conviure amb una malaltia com el càncer. És, fins i tot, allò que pensem i no ens atrevim a dir, o potser és allò que diem sense haver-nos atrevit a pensar…
Si bé és cert que vaig començar a llegir aquesta novel·la amb una mica d’escepticisme, he de confessar que al final m’ha acabat fent pensar, i molt. Hi ha moments en els quals la lectura s’alenteix, però d’altres t’aconsegueix atrapar de tal manera que la vida dels personatges és la teva. Ara bé, heu de saber que no és una lectura convencional, però si que té un final amb una porta oberta a l’esperança.
Tot pot ser la vida del teu veí, pot ser aquell amic que coneixes o fins i tot pots ser tu mateix. És saber que de vegades no vas pel bon camí i has de canviar de direcció, saber que el passat no pot ser igual ara, en present, o fins i tot és sentir que sense voler-ho, la teva vida és a punt de canviar.
En definitiva us diré que Tot són moltes coses alhora, però les haureu de descobrir vosaltres mateixos.
Si voleu anar fent boca aquí teniu el primer capítol en pdf.
Eli, trobo que Empúries té una sensibilitat especial a l’hora de triar històries de persones. David Vann, segurament amb un estil ben diferent, pel que dius, també el publiquen ells… Bé, potser no tenen res a veure -perquè no he llegit Tot- però sospito que tornem a estar davant d’una novel·la una mica extranya però de les que val la pena haver llegit! Moltes gràcies per enriquir amb ella el Nosaltres!
Oi tant que val la pena Montse. Si que és cert que és una mica extranya, però tot i així acaba parlant de quelcom tant essencial com la vida, que per molt que en parlem d’ella, molt poques vegades ens parem a escoltar-la.
Eli, acabo de venir del cine de veure “Intocable” i em penso que també deu ser d’aquesta “onda”… No sé si l’has vista i creus que sí… En qualsevol cas, és molt maca, també!