Títol: No tornarem mai més
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 201
ISBN: 978-84-7727-283-0
1a edició novembre del 1999
El fet d’haver-li deixat a un parent i haver-li parlat amb entusiasme del darrer llibre d’en Ramon Solsona, L’home de la maleta, ha tingut l’agradable conseqüència de que aquest m’hagi volgut deixar dos llibres anteriors del mateix autor.
Em refereixo a DG i a No tornarem mai més.
He començat per aquest darrer i m’he trobat amb un llibre molt amè. A estones divertit i a estones, sobretot a la part final, tristot.
És un llibre d’ambient militar però que pot agradar fins i tot a qui no hagi fet la mili i també a qui no s’identifiqui gens amb els afers de l’exèrcit.
El llibre ens descriu com una colla de joves de diferents caràcters, orígens i estrats socials s’enfronten, l’any 1970, al molest tràmit d’unes milícies universitàries. Ens familiaritzarem, circumstancialment, amb el peculiar llenguatge militar i així ens trobarem amb mots com “tetones”, “charneques”, “vestir de bonito” i d’altres curiositats que mai no sentiríem fora d’aquest àmbit casernari.
També ens trobarem amb el típic militar espanyol al comandament per “chuscos”, de mal caràcter i pitjor tracte amb els milicians, actitud que li serveix per sublimar els fracassos personals viscuts tant en la seva vida militar com en la personal.
En un brillant exercici d’estil, en Ramon Solsona ens relata la mateixa història tres vegades. Això sí, relatada des del punt de vista de tres protagonistes distints a través dels quals tindrem la percepció d’estar llegint històries pràcticament noves, tot i que amb protagonistes coneguts.
Un epíleg ens presenta de nou alguns dels protagonistes trenta anys després i sabrem quines conseqüències ha tingut el pas dels anys en les vides d’aquells, aleshores, joves milicians.
Ostres, històries de la mili! Això es deu assemblar a una sobretaula d’homes de més de 40, però ben redactada!! Bromes a banda, moltes gràcies, Jordi, per aquest Solsona!!
Bon dia Montserrat, tens raó en això de la sobretaula, però com molt bé dius, l’estil desenfadat d’en Solsona fa que el llibre passi amb molt d’interès i uns quants tocs d’humor.
Ara m’estic llegint el Memòria d’Uns Ulls Pintats (Lluís Llach) i no puc més que dir Collons quin llibre!!! Sembla mentida que sigui la primera obra escrita en narrativa d’un escriptor novell i quin patiment la segona part del llibre i les misèries que pateixen els seus protagonistes. . Quan l’acabi ja us en faré arribar el meu comentari crític.
Jordi, ahir parlava amb un bon amic de l’autor i em deia això mateix. Jo crec que tothom que el llegeix queda glaçat! Espero amb moltes ganes llegir el teu comentari! Moltes gràcies per endavant!