Títol: Bones intencions
Autor: Maria Mercè Roca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 907]
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-424-1
Preu: 19,00€
Bones intencions us pot semblar un títol un pèl cursi i ambigu però reflecteix ben bé el rerefons del llibre; les segones oportunitats de la vida. Segones oportunitats que a vegades se’ns escapen, deixem passar o ens hi enganxem com els llençols al matí. Per sort, la protagonista d’aquesta història, la Valèria, aprofita la dita castellana -tan escoltada a casa- del “no hay mal que por bien no venga”.
La Valèria és una dona que aparentment roman en una vida tranquil·la i plaent. Casada, amb dos fills, regenta una farmàcia juntament amb el seu marit. Tot se li capgira, però, quan descobreix que aquest té una aventura amorosa amb una noia xinesa bastant més jove que ell. A partir d’aquest moment decideix donar un gir inesperat a la seva vida i posar-hi el pessic d’emoció que li mancava. És llavors quan la Valèria s’embarca en un projecte que acollirà una gran família de personatges esgarriats sense motivacions ni propòsits.
El darrer llibre de l’escriptora Maria Mercè Roca -coneguda també pel serial televisiu Secrets de família o Delictes d’amor, premi Ramon Llull 2000, entre d’altres- és, en definitiva, un llibre lleuger, de fàcil lectura. Una relat optimista de personatges comuns que a través dels seus petits actes diaris ajuden a fer la vida dels altres més feliç o, si més no, més portable. Recomanable pels qui estiguin capgirats i/o ofuscats. Ara bé, no us espereu un llibre de moral a dojo, sinó una història entretinguda d’uns personatges de carrer.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Marta, quines ganes de tornar a llegir un comentari teu!! Això de les estades “françaises” ens està matant! Que arribin aviat els ebooks cap allà, eh? Per cert, aquest llibre m’ha smeblat un bon regal d’aquests que no vols mullar-te gaire però que et fa quedar bé, oi? Fa patxoca! Moltes gràcies per contribuir a què nosaltresllegim traspassi fronteres (ja saps que fa poquet tenim comentaris des de Xil·le, oi?).
Havia llegit altres coses d’aquesta escriptora i tenia ganes de veure el seu darrer treball perquè m’agrada força. I aquesta vegda m’ha decebut.
Estic d’acord amb la Marta que és una lectura lleugera, però potser massa. Són personatges amb una evolució previsible, la situació és actual però no arrisca ni en els personatges ni en el desenvolupament.
Això sí, passes una estona distreta.
Elena, m’ha agradat molt llegir-te aquí! En viu i en directe hem parlat de moltes coses, però de llibres no gaire, t’has fixat? Jo aquest llibre no me l’he llegit, així que no puc dir-hi la meva, però espero que en algun moment coincidim. Ja saps que, si ho vols, estàs oficialment convidada (com tothom) a enviar ressenyes a nosaltresllegim@clickart.cat. T’hi esperem!