Títol: La metgessa de Barcelona
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-297-6916-6
Preu: 18,50€
Després de Les bruixes d’Arnes, el David Martí ens porta la que seria la continuació de les peripècies de la Lluna Aymerich i la seva filla Eulàlia: La metgessa de Barcelona
Ara viuen a Barcelona. La Lluna és una metgessa de reconeguda reputació i ella i sa filla esperen amb il·lusió l’arribada imminent de l’Hug de Montcada, el marit de la Lluna i pare de l’Eulàlia.
Aquesta arribada tindrà un final tràgic a causa d’uns mercenaris que volen arrabassar-li el famós “Llibre de les Essències”, guardat de generació en generació com un autèntic tresor que s’ha de cuidar i, sobretot, procurar que no acabi en males mans perquè pot fer molt, molt i molt de mal.
La Lluna, l’Eulàlia i el seu fidel amic, el frare Salvador, passaran les mil i una, hauran d’abandonar la seva residència al palau del carrer Montcada, amagar-se en un convent a Sarrià, fugir a Montserrat i posar a prova la seva fe i una bondat que, lògicament, sempre triomfa.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Lia, jo em vaig llegir “Les bruixes d’Arnes” i em va semblar súper-distreta! Gràcies per portar-nos més David Martí!
Després de llegir Les bruixes d’Arnes i de sentir per la ràdio una entrevista a David Martí en la que assegurava haver-se documentat profundament, em vaig llegir La metgessa de Barcelona.
Sincerament: extraordinàriament decebedor. Personatges plans, història simplista… els presumptes girs literaris son infantils i, sobretot, em va decebre la absoluta manca de documentació i l’absolut desconeixement de la simbologia (entre d’altres perles, atribueix al triangle rectangle la simbologia de l’equilàter).
Els passatges del “Llibre de la vida” que cita literalment, millor oblidar-los. Llegendes per a nens petits conegudes per tothom, sense cap misteri. Martí oblida les beceroles literàries: el misteri es suggereix, no s’especifica. Si es suposa que el llibre conté els majors coneixements de saviesa arcana, no es poden citar com a contingut unes rondalles per a infants conegudes per tothom.
Cap al final, a partir de l’exploració de la cripta de Santa Eulàlia… més val oblidar-ho també.
Xavier, gràcies pel teu comentari! Malauradament no m’he llegit aquest títol i, per tant, no podem intercanviar opinions, la qual cosa és una llàstima, perquè m’agrada molt que hi hagi debat!!