Al Nosaltresllegim tenim un nou i gran fitxatge! Aquí teniu el text de presentació de la Fita:

El meu currículum com a lectora ha estat llarg i discontinu.

Les meves primeres novel·les van ser unes d’“arreglades” i il·lustrades per l’Editorial Molino.

Després, quan vaig començar a treballar en una oficina d’una gran empresa (que ja no existeix, per cert) de matriu holandesa, que tenia molts serveis com a empresa modèlica i paternalista, vaig descobrir l’existència d’una biblioteca que portava un obrer que havia perdut dits amb una màquina i que folrava els llibres amb paper kraft i enganxava una etiqueta de vores blaves amb el nom de l’autor i el títol. La biblioteca era un tresor. Allà vaig trobar i llegir tot el Charles Dickens, Ayn Rand, Pearl S. Buck i els russos Dostoeivski i Tolstoi… en uns llibres que en obrir-los portaven uns tampons que deien “Desinfectado 1932”, “Desinfectado 1942”, “Desinfectado 1952”…

Després els meus estudis em van dur a descobrir la literatura francesa -en francès-, el boom dels llatinoamericans, i a seguir molt de prop la -finalment-  autoritzada edició en català, i vaig anar seguint no solament els Pedrolo, Campmany, Roig, Moncada, Ferrater o Espriu, sinó també les traduccions que Proa va anar fent dels escriptors americans, italians, alemanys…

He de reconèixer que durant la meva llarga etapa professional –“profe” d’institut de Socials-, les meves lectures es concentraven en els mesos d’estiu perquè la lectura d’assaig, llibres d’història o d’història de l’art m’ocupaven quasi tot el temps. I si m’enganxava a una novel·la… tenia mala consciència de no estar llegint llibres de la matèria. En arribar, però, les vacances començàvem amb el ritual de comprar novel·les i afegir a la maleta els llibres que teníem de Sant Jordi: quina felicitat!

Ara, un cop jubilada, em dedico als plaers de pintar, aprendre a tocar el piano, preparar algun viatge i… llegir novel·la. Visito la biblioteca del meu barri i sempre tinc cua de llibres a casa per llegir. Tinc una llibreta on, dia sí, l’altre també, m’apunto algun llibre. Miro de llegir de tot i de tot arreu. Barrejo la lectura de novel·la negra amb d’altra de més elaborada. Prefereixo la realista que no pas la fantàstica. M’agrada l’estil directe i no m’espanto si un llibre té mil pàgines. Sovint agafo un “fil” i el segueixo (també em podríem dir dèries): Edinburgh i les novel·les de l’inspector Rebus; Rodoreda, els seus contes, les seves biografies i la seva correspondència; Sciascia, Camilleri, Collura… i Sicília.

De les meves dèries us en faré cinc cèntims i espero que us agradin.

Benvinguda al Nosaltres, Fita!