@ColumnaEdicions @grup62

Ho he sabut a la tarda. Era en una reunió i fins i tot el mòbil s’ha entristit: hi acabava d’entrar el missatge de la mort de l’Emili Teixidor.

És evident: s’ha mort un dels grans. Precisament en aquesta setmana que estem dedicant a Pedrolo, ens deixa una altra veu de les que mereix ser recordada. Per moltíssimes obres, per moltíssimes coses que no només tenen a veure amb la magnífica literatura que va escriure.

Deixeu-me que us parli, de nou, en primera persona. Fa uns quants mesos, a l’escola de la meva filla (Virolai) vam tenir l’honor que el jurat dels Jocs Florals el presidissin en Xavier Mallafré i l’Emili Teixidor.

Quan va concloure l’acte vaig anar a buscar la nena, que estava molt emocionada, i li vaig demanar si havia donat les gràcies a la mesa quan s’hi havia atansat. Em va dir que sí. Llavors jo vaig insistir: “Però saps qui és el senyor gran que t’ha donat la mà? L’Emili Teixidor, el de la Formiga Piga”. Llavors, ella va obrir uns ulls com a taronges. És clar, quan el van presentar van parlar de Retrat d’un assassí d’ocells, Pa negre o d’Els convidats però no de les novel·les gràcies a les quals la ment de tants nens i nenes s’ha omplert de formigues, coratge, amistat, valors, diversió…

Així doncs, amb permís de la directora, vam pujar juntes a l’escenari un cop tot es ha haver acabat i l’autor era a punt de marxar. Juntes, li vam donar les gràcies per dues raons: per haver escrit llibres per a infants excel·lents, que els fan entrar en la lectura per la porta gran, i per haver volgut acompanyar nens i joves en un dia tan especial com són els Jocs Florals d’una escola.

Us prometo que quan va mirar de fit a fit la meva filla i li va dir “Tu, no paris mai de llegir, d’acord?” em vaig emocionar molt. Quin gran consell!

Nosaltres, estimadíssim Emili, us farem cas i no pararem mai de llegir(-vos).

I la Formiga Piga també es va dirigir cap al seu niu amb el tros de terra que li recordava que el món només milloraria amb el seu esforç cada dia.