@labutxaca @Grup62
Els jocs de la fam de la Suzanne Collins són una magnífica reflexió sobre el vell dilema del presoner, “¿col·laborar o competir?”, adaptat per als adolescents.
En un món postguerra, on la majoria de la població viu en condicions infrahumanes, un govern central, nascut dels guanyadors de la guerra i amb la intenció d’humiliar els perdedors, “inventa” un joc salvatge: obliga dos adolescents de cada districte, i n’hi ha 12, a lluitar entre ells a mort en un espectacle televisat d’obligada visió per la resta de la població. La tria dels tributs, aquests nois i noies, és per sorteig però, com sempre, els més pobres tenen més números de què els toqui participar-hi.
I com els antics gladiadors, els tributs van a matar-se a l’arena. Però amb estilistes, això sí. I amb estratègies de joc, que per alguna cosa és un programa que ha de generar audiència i recordar el poder del govern.
A mi m’ha agradat molt. Li passaré a la meva neboda així que faci els 12 anys. És ben cert que li he trobat diferents referents, tant cinematogràfics com literaris. Però no demano que cada vegada em donin una cosa completament nova. Demano que m’emocionin. I la Suzanne Collins ho ha aconseguit.
Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€
Alexandra, m’has fet pensar! 12 anys?? Això vol dir que a primer d’ESO ja ho puc anar amanint? Ostres, quan ho sàpiguen a casa!! Gràcies!
Noia, no sé la teva filla quins interessos té, però la meva neboda, als seus 8 anys em va prendre de les mans el primer de l’Oksa Pollock i em va exigir, a punta de Barbie, que li donés L’atles verd maragda. Per tant, als 12, Els jocs de la fam. I no li dono abans perquè no se’m distregui dels deures del cole!
En prenc nota! Moltes gràcies!!