Títol: El verano de los juguetes muertos
Autor: Toni Hill
Editorial: Grijalbo
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-253-4783-2

Hèctor Salgado, argentí, inspector de policia, resident a Barcelona, un home… tranquil?

A l’Hèctor el conviden a reposar uns quants dies lluny de casa perquè l’últim cas que ha portat li ha fet perdre el cap. Li ha fotut una pallissa a una mena de xaman, que es dedica tant a les cataplasmes com a la prostitució de nenes africanes, que gairebé el mata.

Però no és només això. Com si fos un capítol recent de C.S.I., aquí hi ha dues històries que se solapen l’una amb l’altra.

Per una banda, l’Omar, el xaman aquest que us deia, i per un altra en Marc, un xaval de 19 anys que aparentment “cau” des d’una finestra de casa seva durant la revetlla de Sant Joan mentre està de festa amb els seus dos millors amics.

En la fracció d’un segon passem del Raval més cutre i miserable al Sant Gervasi més fi, més immaculat i més net.

Camells de pa sucat amb oli, caps de porc enviats com si fossin bombons, embarassos no desitjats, situacions al límit… tot això en una Barcelona que veu, escolta i calla.

Arriba un moment en el qual a l’Hèctor tot se li gira d’esquena. Sort que té bons amics. El que passa és que quan hi ha un, dos, tres cadàvers pel mig, amb l’amistat no n’hi ha prou.

Aquesta és una novel·la de polis original, diferent de les moltes d’aquest gènere que he llegit darrerament.

Sí, té 370 pàgines. Però com a pista només puc dir-vos que quan veus que s’acaba, que s’acaba, que ja gairebé no queda paper… El suspens continua intacte.

Mola o no mola?