@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit @celspinol
En Cels Piñol ens explica què va significar per ell el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Aquí teniu el seu escrit:
Mecanoscrit del segon origen va ser la primera obra de ciencia-ficció que vaig llegir com a “lectura obligatòria” a l’escola (després arribaria Un mundo feliz, d’Aldous Huxley). Ens van permetre escollir entre aquesta i De mica en mica s’omple la pica de Jaume Fuster.
Vaig escollir Fuster, perquè era novel·la negra i el pare m’hi havia aficionat deixant-me llegir a Hammett i Chandler a la seva estimada col·lecció ‘La Cua de Palla’.
Però els companys que havien escollit Pedrolo estaven tan immersos en la seva lectura com l’Alba i en Dídac al mar que els va salvar la vida. Per primera vegada veia amics llegint al pati enlloc de jugar a futbol. El boca-orella va funcionar tan bé que molts de nosaltres també vam llegir el Mecanoscrit, apart del llibre de Fuster. Tothom parlava del noi negre, de la noia amb empenta, dels àliens i de la Barcelona postapocalíptica.
Sí, Catalunya era l’escenari d’una invasió de l’espai. Quelcom impensable fins llavors!! No s’ha escrit res semblant amb el mateix impacte fins l’arribada de L’any de la plaga de Marc Pastor.
Pedrolo va ser el pont que va unir (o separar) Julio Verne, Enid Blyton i Washington Irving amb noves lectures de caràcter més adult, d’una ciencia-ficció més sofisticada i d’una literatura (postapocalíptica o no) que retratava uns humans portats al límit en la seva lluita per la supervivència i on la sexualitat estava tractada amb total naturalitat.
Un llibre dels que conservo per les meves filles (amb anotacions a llapis, és clar), com el pare feia amb mi amb les seves obres més estimades.
Per aquells qui no el conegueu, en Cels és un dels referents del còmic català i és el creador de la sèrie Fanhunter, tot un mite del novè art.
Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
PVP: 10,95€
Aquesta de la foto és l’edicióq eu tinc jo i que encara conservo dels dies d’institut. També sóc de la generació que ens va marcar allò de l’Alba verge i bruna! Espero poder passar-lo al meu fill quan arribi el moment
Cels, quan a “Nosaltres” va córrer la veu que havia arribat un comentari teu, els fans del còmic “van al·lucinar”. Està vist que tens una legió de fans entre els qui freqüentem aquest bloc!
Moltes gràcies per sumar-te tan ràpidament a la “causa mecanoscrit”! Ha estat un plaer recordar amb tu aquest boca-orella!
Salvador, podríem considerar que som d’una generació de pares que esperem que als nostres fills els agradi tant “El mecanoscrit” com a nosaltres? Tu que freqüentes els anglosaxons, a veure si ens trobes una etiqueta generacional… Però, i si els nanos ens diuen antics? Ai, ai, ai… d’entrada, haurem de comprar la nova edició, amb una coberta una mica més moderna… ^^