Títol: Carn de canó
Autor: Donna Leon
Editorial: Columna
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-2976-886-2
PVP: 18,50€
La Fita s’ha llegit Carn de canó de la Donna Leon i ens n’ha fet la ressenya. Bona lectura i bon profit!
Ja tenim aqui la Donna Leon del 2012!
Fidel a la cita amb els seus lectors incondicionals ens arriba la nova novel·la amb tots els seus ingredients: l’inspector Brunetti i la seva estimada Paola amb qui comparteix les copes de vi o de xampany quan es retroben cada dia, en Vianello, home de confiança, la signorina Elettra, darrera del seu totpoderós ordinador que vorejant la legalitat, com sempre, li donarà les claus per resoldre el cas; el vice-questore Patta i la seva peculiar manera de vestir-se … i un mort desde la primera línia del llibre. I Venezia, sempre protagonista, lluitant contra la seva decadència irreversible i malgrat això personificant la bellesa enfront de la lletjor de la terra ferma que l’envolta:
“Brunetti es va plantejar com devia ser veure tot allò (S. Giorgio, la Basílica de S. Marc) per primera vegada, amb ulls verges. Va pensar que aquell assalt de bellesa era el contrari del que havien viscut a Preganziol” p. 190
Un cop tenim els personatges habituals ens falten dos ingredients més per “cuinar” la novel·la: la trama de l’assassinat i les seves derives ètiques, sense oblidar -a l’hora d’emplatar la menja, si seguim amb el símil culinari- un polsim de crítica política, de sabor fort:
“S’estaven detenint ministres del govern amb una freqüència que esgarrifava; el propi cap de govern presumia, enmig d’una profunda crisi econòmica del fet que ell no tenia cap problema econòmic i que tenia dinou cases; el Parlament era com una claveguera oberta (…) Quina voluntat quedava entre el poble que la televisió i la penetrant vulgaritat de l’administració actual encara no haguessin destruït?” p. 165
El plat que ens servirà Donna Leon no és de peix, sinó de carn. No de canó, com diu el títol (un dia podríem parlar al Nosaltres de les traduccions dels títols), sinó de la que surt dels escorxadors… i no explico més perquè ni de les pel·lícules ni de les novel·les s’han de dir massa coses que desvelin per on anirà la intriga.
Sí, però, cal avisar que la novel·la i la descripció de l’escorxador pot afectar la sensibilitat dels lectors partidaris d’un bon filet de carn i proporcionarà nous arguments als lectors vegetarians. Vés a saber si l’autora no ho és ja de vegetariana a hores d’ara!
En qualsevol cas, pels amants de la cuina de Donna Leon, el plat és a taula. Bon profit!
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Ah, Fita, confesso que m’has obert la gana! Però com que ja he sopat, em penso que acabaré de llegir-me els comentaris de la setmana i em posaré a llegir! No estic amb una novel·la negra, sinó tot el contrari, però també és d’aquests autors garantia d’una cuina ben elaborada… Gràcies per una metàfora tan xula!!