Títol: Bàsquet, scrabble i tu
Autor: Sílvia Soler i Ferran Muñoz
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9932-585-9
Preu: 13,95€
Gràcies a tenir un esperit una mica esportista i també una mica de sentit del joc, m’ha tocat un premi que no es altre que aquest llibret del qual ara us parlaré.
Quan el vaig tenir a les mans, la veritat, vaig pensar: malament, malament, malament, maaalament. Allò que no saps ben bé perquè però sense cap raó de ser et provoca un “NO MOLA”. Així: rotund, ximple i poca-solta, però un NO al cap i a la fi.
Doncs molt malament… jo. Pèssima impressió, la meva. He gaudit de mala manera llegint un text amable, afectuós en el més estricte sentit de la paraula, sense estridències, ben estructurat i quasi quasi tan real com la vida que, per bé o per mal, cada dia ens toca viure.
Bàsquet, scrabble i tu, està escrit a quatre mans: dues són d’una mare i les altres dues del seu fill adolescent.
Mare i fill viuen junts en una casa fabulosa a Tiana, llegat de l’“ex” de la dona, un exjugador de futbol de can Barça que anys enrere va ser una llegenda. Ara ell és a Itàlia, però hi ha bastant de bon rotllo.
Al nano, però, el que de veritat li agrada no és el futbol, sinó el bàsquet, esport pel qual sent autèntica passió per desconcert de tots aquells que l’envolten.
En Lluc i la seva mare, la Irene, s’estimen de veritat i de tant en tant, s’odien amb tanta o més força de la que s’estimen.
A Tiana el noi no hi té amics: l’institut i el seu món és a Badalona, i va boig per tenir una moto per alleujar els inevitables desplaçaments. Aquest és un tema fotut: la mare es tanca en banda i l’únic que en treu en Lluc és un “NO, NO, NO i NO!. Ni parlar-ne. Això ja ho hem discutit abans, oi? Doncs deixem-ho estar, d’acord? Per cert, has endreçat la teva habitació? Sembla una cova. Quin fàstic!”.
I és clar, ja la tenim muntada. Això vol dir morros per part de tots dos que es converteixen en un “doncs ara no penso parlar-te” i collonades per l’estil.
Mare i fill tenen contacte via correu electrònic amb els avis, que viuen en un poblet minúscul de la Garrotxa anomenat Castellardent.
En Lluc té molt bon rotllo amb el seu avi, que sap escoltar-lo amb paciència i aconsellar-lo quan és convenient. A l’àvia, com a bon golafre que és, l’adora per les seves mandonguilles amb sèpia, la botifarra amb mongetes de Santa Pau, i la crema catalana amb maduixetes, que es cruspeix amb fruïció quan mare i fill van a veure els avis.
A Castellardent hi ha el típic bar del poble on es reuneixen les forces vives, entre elles l’avi d’en Lluc. Aquest lloc, anomenat “Cal Savi” en honor un amo que en sap una mica de tot, està a punt de desaparèixer a causa de les grues que tot s’ho emporten per endavant.
Aquí, avi i nét fan un front comú i ideen una estratègia que mobilitza el poble sencer per tal d’evitar que en Savi i el seu local mític es perdin per sempre més.
És xulo veure com la vida, quan hi ha amor, família, respecte, plans i projectes i una sèrie de valors que poden semblar antics o cursis, pot arribar a ser digna de ser viscuda amb autèntiques ganes, amb il·lusió pel dia a dia.
És un llibre que recomano per tot tipus de públic, i ho faig amb autèntica passió.
Estic convençuda que, a més de fer-vos passar una bona estona, també us deixarà a la boca un gustet bo, dolç,… com les postres de l’àvia d’en Lluc.
Lia, ahir el Cèsar ens portava “els mangantes” i tu avui ens portes la gent de bé, que tira endavant que s’estima i té coses en què pensar! Quina alegria de contrastos, de gèneres, i de llibres per llegir!!!
Lia, moltes gràcies per la teva crítica! Però necessitem saber perquè el llibre et va provocar el rebuig inicial (per corregir el què sigui). Va ser el títol? La coberta? EL fet que estigués escrit per mare i fill?
Ens ho pots aclarir? Mentrestant, una abraçada!
Sílvia
Sílvia! Que bé tenir l’autora entre nosaltres!! Esperarem la resposta de la Lia mentre et donem les gràcies!!
Hola Silvia,
Escolta, aixó de parlar amb tota una autora fa venir una mica de mareig, eh? Respecte a això que dius del rebuig inicial, doncs mira, tan ximple com tu mateix dius: la coberta.
Potser una mica massa d’estètica còmic.
I pots creure que això va a missa. Erròneament vaig pensar que seria un llibre molt, molt i molt infantil. Òbviament, no és el cas. Per la resta, ja has llegit el meu comentari, és una autèntica delícia!!!
Una abraçada i fins a la propera lectura….
Ja ens imaginàvem que podia ser això, tot i que la il.lustradora que ha fet la coberta i els dibuixos de l’interior és una italiana molt cotitzada i “moderna”, segons ens van dir.
Però vaja, el què compta és que t’agradés la lectura. Gràcies i fins una altra!
Míriam, tinc 15 anys jugo a bàsquet desde els 5 a l’AESE aquest any faré 4t d’ESO i vaig anar a <> a agafar els llibres de lectura del curs vinent, desobte vaig veure un llibre que és deia <> vaig llegir-me aveure de que anava em va agradar moltissim que sigues un llibre escrit per una mare i un fill, que em porti amb ell dos anys i que tambè jugui a bàsquet com jo i el vaig agafar i el vaig possar amb els altres cinc que havia agafat, nomès sortir de la botiga me’l vaig començar a llegir, per començar ja m’agradava ja que parlava que havia jugat contra el <> (equip contra el que jo he jugat) vaig continuar llegint i llegint fins la matinada i només una estona me’l vaig acabar, ja eren les dues i me’n vaig anar a dormir pensant en l’Àfrica i en LLuc.
Gràcies per aquesta lectura
Una abraçada
Míriam Rosell
Míriam, quin comentari més xulo! M’agrada molt quan veig “nosaltres” tan joves com tu… Gràcies per venir i ja saps que quan vulguis ens pots enviar els teus comentaris a nosaltresllegim@clickart.cat
Hola som na Núria! Ara estic començant a llegir aquest libre, Per que la meva professora de català ens ha dit que heme de fer un treball, però sa veritat és que m’encanta! És molt interessant. Estic a primer d’eso i trob que jo encaix molt amb en Lluc! Jajajajaj????
Només tenc una pregunta sobre el llibre. Es que al meu treball he de posar l’edició i no trob exactament quina és.
Gràcies per la vostra atenció! Petons desde Mallorca????
La informació sobre l’edició d’un llibre la trobaràs a les primeres pàgines, tot just abans de l’inici del llibre! Sort amb el teu treball, Núria!!
Moltes gràcies!!!
Hola, m’agradat mold el llivre, pero noto ke el resum es mold curd, si l’augmentaras m’agradaria, i no possa res sobre wlly wonka… Adeu!
Ola m’a encantat aqest llibve y tambo el libre es mol bonic y m’a agradat molt!!!