Títol: Amor captiu
Autor: Gabriel Janer Manila
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-453-1
Preu: 20€
L’Adrià inicia el seu camí al Nosaltresllegim amb un Amor captiu. L’autor, en Gabriel Janer Manila. Gaudiu-ne!
M’estreno a Nosaltresllegim amb una novel·la inquietant… I si no us ho creieu, ja m’ho sabreu dir quan l’hagueu llegida! Per què ho sé tan del cert? Doncs mireu l’argument i sortireu de dubtes:
L’Helena anava cap a l’escola del seu barri com sempre, sense saber que aquell dia canviaria la seva vida per un període de més de 7 anys, des dels 12 fins als 19… Ben mirat, segurament encara molt més enllà en el temps!
Aquell dia, dèiem, en Johann la segrestà de forma subtil per intentar fer d’ella una persona segons les seves necessitats, una dona al seu gust. Intentà modelar-la com un artista modela una escultura o pinta un quadre. Johann la protegia d’aquell món corrupte i monstruós, convençut que feia el millor per Helena. Johann s’havia creat aquell objectiu per sobre de tots i faria el que fos per aconseguir-lo.
Helena experimentà, durant el captiveri, des de la por i la ràbia més profunda, fins a l’estima d’aquell que era el seu segrestador. Una persona d’uns 40 anys, que no va tenir una vida fàcil.
Els records van salvar l’Helena d’una mort mental lenta. Records dels 12 anys que havia viscut lliure, fora d’aquella cambra subterrània de la casa d’en Johann, als afores de Palma. Records de la família, els amics i amigues de l’escola, els petits detalls que tenia al cap amb molta més intensitat que qualsevol altra persona…
La fredor amb què la protagonista narra el captiveri fa d’aquest una experiència plena de sentiments contradictoris que no deixaran tranquil a ningú.
En definitiva, Amor Captiu ens mostra com algunes accions poden ser perverses per alguns i totalment lícites i necessàries per altres… Bé, això també ho ensenyen els diaris, però sense ficció!
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Arià, sovint un company de feina em parla de “la síndrome d’Estocolm” quan es posa massa en el lloc dels clients. Però el teu comentari m’ha fet pensar que això que nosaltres diem en broma pot arribar a ser d’una cruesa bàrbara. Ostres, quin cas que ens has portat! Moltes gràcies per un títol que em llegiria amb una til·la més que no pas amb un te. Quin neguit!