@ElAlephEditores @Grup62

Feia temps que no llegia en espanyol i mira, em venia bé. Vaig pensar que ja tocava i probablement ho hauria hagut de fer amb algun altre llibre. Sóc una ferma partidària de les versions originals sempre que les puc llegir en l’idioma d’origen. M’encantaria llegir suec però mira, no en sé. Però de francès sí, i em sembla que hauria millorat la lectura.

La comissària Viviene Lancier és LA comissària. Tot ha de passar per ella i tot ho ha de controlar. Però amb el cas nou que se li planteja li surten un munt de dificultats: per començar li assignen un tinent nou i a sobre el cas sembla vinculat a la… poesia? Un poema que mata? Un tinent de policia, l’Augustin Monot, que coneix Baudelaire (evidentment no personalment, és clar)?

Molts estereotips, certament. Però és una novel·la que funciona. De fet, diria que és fonamentalment un guió de sèrie o de pel·lícula posat en format novel·la. Això té coses bones i coses dolentes, és clar. Les bones és que és àgil i ràpida; les dolentes és que els caràcters són molt poc matisats.

La trama avança bé, pels carrers de París, amb el seu fred, el seu mal humor, la seva pluja i els càrrecs a qui cal satisfer mentre la comissària acaba una investigació que no sap com agafar, perquè ni l’entén ni la vol entendre.

És una novel·la de tarda d’estiu a la platja. Sense pretensions i per fer el mateix que fem amb un capítol de CSI: esborrar el cervell i mirar-nos els noiets jovenets que hi surten. I si encertem qui és l’assassí, millor.

Títol: A la comisaria no le gustan los versos
Autor: Georges Flipo
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-1532-534-5
Preu: 18’95€