Títol: Poesia completa
Autor: Joan Maragall
Editorial: La butxaca
Pàgines: 420
ISBN: 978-84-9930-205-8
PVP: 14,96 €
L’enunciat d’aquest comentari s’hauria de poder escapçar i reordenar:
Un país necessita la poesia completa, perquè ens cal tota la poesia, tota la cultura, tota la llibetat per sostenir un país.
La poesia completa necessita un país, perquè només un país valent i amb xarxa empresarial té capacitat d’editar l’obra completa d’un poeta, i més si és tan prolífic com ho fou Joan Maragall.
Un país complet necessita la poesia. Aquesta és la millor combinació, em sembla. Ens cal la poesia per anar endavant, ens calen els poetes per veure més enllà i saber que “la paraula millor la tens a l’ànima”.
Veig que he començat el comentari molt exhaltat de pàtria… Què voleu que us digui? Llegir en Maragall les porta, aquestes coses. A més, és d’aquelles veus que vas trobant citades ara i adés, d’aquelles que t’acompanyen tota la vida. Potser per això he volgut llegir-lo -parcialment- amb la meva filla (com sempre, al cotxe!).
Vam proposar-nos durant uns quants dies triar un poema cadascuna, llegir-lo plegades i comentar-lo després. Així vam saber que La sardana és la dansa més bella, que home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar, que la flor de la ginesta parla de la gran festa de la nostra llibertat, que és una de les coses més alegres veure entre els núvols els estels brillar… i tantes i tantes coses! Ha estat una experiència fantàstica.
Bé, ara deixeu-me que us digui que en un d’aquests viatges maragallians les converses literàries van anar una mica més enllà que no estava previst. Vaig tenir la brillant idea de suggerir “-per què no en triem un a l’atzar?”. Jo vaig topar-me amb un poema sobre els ametllers molt bonic però el dit de la meva filla va anar a parar a Joan Garí, un sant que acaba de mala manera per culpa d’una donzella “vestida de temptació”… Bé, hem hagut d’explicar algunes coses, de poesia, de pàtria i de pecats tan grans! És el que té la poesia completa, que t’obre els ulls completament!
Coincideixo amb la teva combinació: “Un país complet necessita la poesia”. Perquè jo entenc el terme país com aquell grup de gent que comparteixen una mateixa cultura. I què seria de la cultura sense la poesia?
Gràcies a aquest blog he començat a llegir poesia, lentament però seriosa. Vaig començar amb “Estimada Marta” de Martí i Pol i recentment he acabat “No era lluny ni difícil” i la sensació que em queda és la d’unes portes obertes a un món desconegut i en el que m’hi estic endinsant amb ganes i amb plaer. Parafrasejant la teva darrera frase: m’heu obert els ulls a la poesia i per tant, a la cultura.
Pere, quin comentari més generós, el teu. Personalment, que Grup 62 confiés amb mi per arrencar aquest “nosaltres” fa cosa d’un any va ser un repte, un privilegi i una responsabilitat, tot alhora. Ja ho veieu que la meva implicació ha ultrapassat el que seria la feina i l’hi dedico moltes hores, però ho faig amb il·lusió perquè penso que d’alguna manera entre tots anem fent que llegir vingui més de gust; per això agraeixo sempre i molt sincerament la participació de tothom. Altrament, aquest bloc seria molt menys ric que no és a dia d’avui.
Dit això, et vull confessar que comentaris com aquest em fan sentir especialment feliç. No saps com m’agrada que gràcies a aquest blog un lector hagi perdut la por a la poesia, que a mi m’ha acompanyat sempre i m’ha reservat molt bons moments.
Perdona que parli tant de mi, però és que m’has commogut i tenia ganes de dir-t’ho!! El mèrit és tot teu i dels poetes, però m’alegra que entre tots haguem fet una mica de llum en el camí que us uneix! Gràcies!!