Petits, grans, prims, gruixuts, pesats, lleugers, de tapa dura o tova… siguin com siguin, el Sr. Tió és capaç de cagar tot tipus de llibres.
No dubteu a posar-lo a prova, que sempre us sorprendrà: sigui amb un gran llibre d’aquells que les puntes arriben a punxar com el Jo confesso del Cabré, un mida mitjana com el Divergent de la Veronica Roth, o un petit format, ràpida lectura i postpartit de repercussió mundial com l’Indigneu-vos! de Stéphane Hessel.
I si patiu pel tronc (i el recte) més estimats d’aquestes festes, recordeu que sempre ens quedaran tres senyors que acaben rematant la feina un pèl més tard.
Oblidem-nos, però, del missatger i centrem-nos en el missatge. Perquè, sigui per ser “una solució” o un univers sencer, regalar un llibre sempre és una gran idea, no trobeu?
Durant aquest 2011 us hem explicat que nosaltresllegim un munt de llibres i, francament, ens costa força recomanar-vos-en només un perquè aparegui sota el nostre i vostre estimat Sr. Tió.
La veritat és que des del Nosaltres hem decidit que després de recomanar tant, ja és hora que recomaneu vosaltres.
Així doncs, i traient-nos “el mort” de sobre, volem que ens expliqueu a Nosaltres i a tothom: quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?
Li he comprat Jo confesso a la meva sogra, perquè a l’hivern està molt a casa i així s’oblidarà fins i tot del mal d’esquena que li fa venir el fred! Segur que li agrada!!
Bon dia. A casa regalem El diar del Greg, de Jeff Kinney, a l’Arnau, de 13 anys, Els somnis de l’Aurelia, de l’Eduard Marquez, a la Maria, de 8, L’Aurelia i el robaombres, de l’Eduard Marquez, a l’Oriol, de 10, Steve Jobs, Walter Isaacson, al papa i Ulisses de James Joyce a mi, que sóc la mama. I potser també ens regalarem mútuament Llibertat de Jonathan Franzen. Bon Nadal.
Per a la meva filla, d’11 anys, Diari d’una Penjada 3 i per a la dona… no us ho diré que freqüenta aquest bloc
Carme, veig un repertori que m’agrada molt! De fet, en això darrer que proposes, em sembla que m’hi sumaria… (espero que l’Albert que tens just a sota n’hagi pres nota!). No ens coneixem, però podem venir tots “nosaltres” a fer cagar el tió a casa vostra? és que les eleccions són molt xules!!!
A tots dos, gràcies per compartir-ho!
Per casa ja han deixat ‘El error de Descartes’ de l’Antonio Damasio, que ja he començat. Espero però, que en deixin més, com ara ‘El presoner del cel’ del Carlos Ruíz Zafón i ‘Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns’ de la Katherine Pancol.