La mare de l’Anna, una bona companya de feina -i amiga- que sovint ens comenta al Nosaltres llegim (vegeu Zombillennium i Els diaris…), ens parla de Quan la vida puja a la bàscula. Ens agrada veure que la passió per la lectura no té fronteres generacionals!
Títol: Quan la vida puja a la bàscula
Autor: Pilar Senpau
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9809-167-0
PVP: 16,50€
Aquest llibre ha caigut en les meves en un moment de la meva vida que ho necessitava. Sóc una d’aquelles dones que ha estat sempre pendent dels quilos de més.
“Quan la vida puja a la bàscula” és un llibre que t’ensenya que el que mengem té efectes sobre el que sentim i el que sentim sobre el que mengem. Els metges experts en aquests temes et diuen que per començar una dieta has d’estar tranquil, fins i tot n’hi ha alguns que acaben donant relaxants als seus pacients.
Però fins que no he llegit aquest llibre, no he sigut conscient que és tan important saber portar-ho sense estrés, com la dieta en sí, ja que aquesta comporta uns canvis als que t’has d’habituar.
Allò que més m’ha agradat, com diu en el llibre, ” és que ja és un fet que el problema dels quilos cada dia s’allunya més del plat” o sigui que s’ha d’associar dieta i problemes de la ment.
En el cos tot és pura química, començant per l’hipotàlem, que des del cervell dóna ordre a las glàndules suprarenals perquè segreguin glucocorticoides amb la intenció de fer front als perills que ens neguitegen. Fins als aminoàcids, com el triptòfan i la serotonina, que són responsables de la sensació de benestar.
Per l’autora he sabut que el perímetre abdominal del matí es el real, durant el dia recopilem estrés fent així que aquest perímetre augmenti: “són les panxes de patir.”
Ella et dóna pistes per ajudar a portar la dieta, com petits regals des-estre s sants, per exemple la xocolata que causa secreció de dopamina o els fruits secs que cuiden les neurones i la pèrdua de memòria, que és el patrimoni més important que tenim.
Al fer dieta s’ha de cuidar tant els aliments sòlids com els líquids, també explica aquest llibre . Exemples com les begudes light amb cafeïna, que estimulen la insulina, retiren la glucosa del cos i fan que al cap de poc es torni a tenir gana.
Es dóna per sabut cada vegada més que les coses que ens relaxen com ara el ioga, la poesia, la música, els perfums agradables… també poden contribuir a sobreposar la vida.
Recomano així aquest llibre a persones que en mitat d’una dieta, encara que estigui portada per un professional, siguin incapaces de tirar endavant per nervis, ja que és un procés lent i de vegades costós a nivell econòmic, perquè l’ajudarà a agafar-s’ho amb calma i positivament.
Conclusió personal, recordeu sempre que s’ha d’escoltar el cos en tot moment i fer-li cas en les coses que necessita, dins d’una moderació i que no hi ha mai dues persones iguals, per això els aliments no afectaran mai per igual.
Mª Asunción Marí Zaera
“Quan la vida puja a la bàscula, la moral baixa del cos”.
No sé, no m’acaben de fer els llibres de suport emocional, però si ha de ser útil per a algú, endavant les atxes i som-hi, que cal que la gent es motivi per fer les coses.
Però com que jo llegeixo per evadir-me, si llegís sobre dietes ploraria cada dia. Sobretot quan em mirés al mirall i veiés la quanitat de coses que faig malament…
Alexandra, en principi a mi em passa com a tu, però com que la mare de l’Anna ho explica amb aquesta il·lusió, amb ganes, amb energia i amb la convicció de qui li ha agradat un llibre, doncs m’ho estic rumiant… Moltes gràcies, Asunción! Ha estat una estrena molt xula!! Esperem tornar-te a veure aviat per aquí!! I la meva bàscula també ho espera, hauràs de predicar molt perquè acabi tenint èxit la iniciativa en els meus malucs…
No dubto que el llibre deu ser interessant tant per qui està fent una dieta com per qui s’interessa per la dietètica en general, a més a més l’interès i la il·lusió amb què el recomana la M. Asunción encara el fa més abellidor.
Ara bé, jo no el llegiré pel mateix que a ha dit l’Alexandra. Em faria venir una depressió veure el mar de coses que puc fer per a la meva salut integral i no faig. Ho sento m’agrada massa menjar bé!!!
Moltes gràcies per aquests ànims en la meva primera ressenya, espero que us agradin les següents que faci.
Ma Assumpció, estem amb moltes ganes de llegir-ne més!! Ja veus que aquest text teu és dels que més comentaris acumula, així que ets ben bé una “comentarista d’èxit”!!
Gràcies!!!