Títol: Quan cau la nit
Autor: Michael Cunningham
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-309-1
PVP: 20,90 €

Amb aquest llibre Sant Jordi sí que he fet diana, nois. Però de les bones, eh??

Ha estat una grata sorpresa tenir a les mans aquest petit volum, que no necessita de més pàgines per ésser replet de sentit de la primera fins l’última pàgina.

La història va d’un matrimoni típicament americà, típicament guapo, típicament acomodat i amb unes professions que de típiques no en tenen res: ell és marxant d’art i ella és una espècie d’editora d’una revista ben posicionada al mercat. Tot fabulós, ole, ole!!!

Peeeròoooooooo no….

La cosa va com una seda fins que apareix a les seves vides la presència inesperada del germà petit d’ella. Un adolescent guapo, espigat, drogoaddicte, vividor, i ambigu fins al moll de l’os.

Gairebé sense adonar-se’n, el marxant d´art cau rendit davant la seducció que li brinda el seu petit cunyat.

A partir d´aquest moment el somni americà es fa miques, i ningú com el M. Cunnigham per agafar totes aquestes engrunes amb una sola mà i llançarles als coloms.

Té una manera de parlar de la vida i dels seus misteris que fa fins i tot una mica de por, perquè la història que ens explica pot pasar-li a qualsevol. No utilitza subterfugis, ni un llenguatge groller, ni pornogràfic, ni en cap moment desagradable. Al contrari.

Parla de l’ensorrament de la vida, no d´una, sinó de vàries com qui parla del temps. Amb una serenor increïble.

Recomano aquest llibre fervorosament.

De debò que val la pena.