Títol: Aleph
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-7588-257-4
Preu: 17€
Nosaltres, us parla una persona que quan perd l’autobús pensa que s’ha llevat massa tard, que quan dorm malament troba que ha de deixar el cafè del vespre i quan oblida un nom preveu que haurà d’anotar-lo a l’agenda la propera vegada. En cap cas que l’Univers està a favor meu, que estic tenint visions d’una altra vida o que hi ha persones a qui no hauria d’haver conegut… Vull dir amb tot aquest preàmbul que sóc de les qui toquen de peus a terra, de vegades, potser massa i tot!
I què faig jo llegint Aleph? Més encara, què faig jo recomanant Aleph? Doncs si us heu de refiar de mi us diré que són circumstàncies de la feina, però si escoltéssim en Coelho potser trobaria que hi ha alguna configuració energètica-universal que em predisposa a llegir les seves novetats una rere l’altra. I aquesta, aquest Aleph, m’ha semblat millor que les anteriors. Per què? Doncs perquè l’autor es deixa de romanços amb vocació de novel·la de ficció i va directament a l’autobiografia quan explica, amb tot luxe de detalls, una experiència transcendent viscuda al Transsiberià.
Quan jo em trobo malament vaig al metge, al cine o a cal jardiner a esbargir-me, però tinc bons amics que també busquen l’energia de les pedres o de les paraules de guies espirituals, de mestres. Bé, doncs, a tots ells Aleph els encantarà. És una obra rica en frases d’aquelles que mereixen passar als diccionaris de cites perquè fan reflexionar l’ànima i conforten l’esperit amb una dosi d’amor, pau i esperança insuperables. De fet, us puc garantir que hi ha tres persones a les quals els he recomanat aquesta lectura de tot cor.
Jo segueixo preferint la literatura per portar-me llum quan la necessito (Fecsa-Endesa també, no cal dir), però si sentiu que la foscor us pesa massa, de debò que Aleph us donarà una empenta com només el millor Coelho és capaç.
Per cert, he buscat una mica d’informació sobre aquest viatge i he trobat en premsa una menció a un episodi del llibre. És una entrevista entre Putin i Coelho:
“I know you liked the Baikal.”
The president was probably working up to a mention of how he saved the lake, but the writer replied, “I liked the river very much. I always wanted to swim in it.”
“Did you do it?!” the president asked.
“Yes!” Coelho exclaimed with glee. “It was cold – four degrees – but I felt that I had plunged into the heart of Russia!”
Tot això, i més, a Aleph.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
