Títol: No parlis de mi quan me’n vagi
Autora: Mercè Ibarz
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9787-673-5
Preu: 16 €
La fotògrafa Valentina Morera convida 4 antics amics que fa molts anys que no veu a sopar. Aquest és el punt de partida de la novel·la No parlis de mi quan me’n vagi que serveix a la periodista i escriptora Mercè Ibarz per fer un retrat de Barcelona que va dels anys 70 fins a l’actualitat.
Així, a través de la veu d’una narradora, se’ns mostra la vida de l’Isi Solís, una funcionària autonòmica; la Nela Zubiri, una fugitiva basca; el Rat, un polític corrupte; el Nil Portolés, un dibuixant d’èxit; i la pròpia Valentina. A més, a la novel·la hi apareixen fins i tot fantasmes: la senyora Cogito i en Fluxus, l’espectre d’un amic mort, que conviuen amb la fotògrafa. I és amb el seguiment d’aquests personatges que la Mercè Ibarz aconsegueix fer un retrat molt acurat de la societat de tots aquests anys, on hi apareixen exposats els darrers anys del franquisme, l’intent de cop d’estat, els Gal o els anys del pelotazo, per exemple.
D’aquesta forma, i amb l’ajuda d’una banda sonora que inclou cançons de David Bowie, de Billie Holiday, o de Crosby, Still, Nash and Young, autors que van marcar tota una època i diverses generacions, la Mercè Ibarz tracta temes propis de cada moment, com els moviments polítics que es van viure durant la transició, l’homosexualitat, la sida, la corrupció…
Però, a més, la novel·la fa un recorregut per Barcelona (hi surten carrers, places, llocs coneguts) i, així, som partíceps de totes les transformacions que pateix la ciutat.
La Mercè Ibarz es serveix de dos narradors, un que parla en tercera persona, omnipresent, i la veu d’una cronista que és l’encarregada d’explicar-nos la història en primera persona: “Faig de cronista d’una altra vida que també va ser la meva”, ens diu. I és a través dels ulls d’aquests altres personatges que veiem el que ha passat en la vida dels protagonistes durant aquests 30 anys.
Es tracta, doncs, d’una novel·la interessant, que, encara que parla d’una generació (la que va viure la transició durant la seva joventut), tracta temes que encara avui en dia són del tot vigents i ens toquen de ben a prop.
