Títol: Millennium, Stieg i jo
Autor: Eva Gabrielsson
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1380-0
Preu: 19 €
Ja tenim el llibre que ajudarà als lectors a entendre l’origen i descobrir nous aspectes de l’afamada trilogia policíaca Millennium. Es tracta de Millennium, Stieg i jo, escrit per l’Eva Gabrielsson -parella de l’Stieg Larsson durant més de trenta anys- en col·laboració amb la periodista Marie-Françoise Colombani.
No és una autobiografia ni un diari però a Millennium, Stieg i jo l’Eva Gabrielsson ens parla dels orígens familiars de tots dos, de com es van conèixer, de les inquietuds ideològiques, socials i morals tant de l’Stieg com d’ella mateixa i de la seva difícil vida en parella per motius polítics i de seguretat.
Així, descobrim aspectes personals i professionals de l’Stieg Larsson com que va ser un periodista compromès amb les injustícies socials, contra el racisme i l’extrema dreta, tenint un munt d’articles escrits sobre aquests temes, fet que el va comportar viure durant un cert temps perseguit i amenaçat. També descobrim que va aprofitar aquesta situació personal per introduir alguns dels seus aspectes a la trama de les tres novel·les, com la relació entre periodistes i policies i d’altres més prosaics com la instal·lació d’alarmes a les vivendes.
Un punt que m’ha sobtat molt és descobrir l’ús que en fa l’Stieg Larsson de la Bíblia a la seva trilogia. I és que la utilitza per trobar versicles a partir dels quals construir els enigmes dels assassinats de noies, especialment al primer volum.
Amb la lectura d’aquest llibre, fàcil i amena, arribes a la certesa de que Larsson va voler mostrar-nos intencionadament a les seves novel·les totes les injustícies socials que detestava i denunciava com a persona i periodista.
Per acabar, Nosaltres, l’esperit d’aquest llibre el reflecteix l’Eva Gabrielsson al final del primer capítol quan ens parla així de l’Stieg Larsson:
L’Stieg de la indústria Millennium no m’interessa. El que m’agrada és el meu company de vida i el meu aliat en tot. El que vaig estimar profundament i amb qui vaig caminar durant trenta-dos anys. L’home tendre, entusiasta, curiós, compromès, generós… El periodista, el feminista, el militant, l’amor de la meva vida. En perdre’l, he perdut una gran part de mi mateixa.
Cèsar, hi ha una cosa especialment que m’ha fet pensar: “L’Stieg de la indústria Millennium no m’interessa”. Tinc curiositat per llegir aquest llibre, que és molt breu, i veure si me la crec o em sembla que parla per parlar… Quin tipus, eh, en Larsson?! Gràcies per tornar-nos-el a portar!
Està molt bé aquest matís que fas de dir “a veure si me la crec”, Montse. Durant bona part de llibre ella vol desvincular-se de la polèmica amb la família de l’Stieg arrel de la propietat dels drets d’autor. I vol explicar-nos com era l’Stieg d’abans del boom literari, mentre escrivia els llibres i era un periodista compromés. Dóna més valor a la part sentimental que no pas la material. Ara bé, aquest tipus de llibres sempre tenen una vessant romàntica… creible o no.
Ah, l’amor i els drets d’autor fan mala parella… 😉