Títol: De Barcelona a Tokio, en boca de todos
Autor: Lékué,S.L.
Editorial: Salsa Books
Col·lecció: SALSA
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9659-980-2
PVP: 18,00€
Benvolguts nosaltres, si encara teniu remordiments de consciència pels excessos nadalencs, deixeu de buscar una “dieta miracle” que us avorreixi més que el pa sense sal i correu a la llibreria! Bé, caldrà que passeu després per una botiga de parament de la llar… us explico.
Lékué, una empresa innovadora catalana, fabrica i comercialitza un estoig de silicona genial per cuinar al vapor en el forn o el microones. Jo l’havia vist diverses vegades i fins ara mai no m’havia decidit a comprar-lo; el trobava molt atractiu (els colors són la bomba) però em pensava que tot hi quedaria una miqueta “peix bullit” allà a dins.
Aquesta setmana passada, tanmateix, em van passar un llibre – De Barcelona a Tòquio en boca de tots – que m’ha fet canviar de parer. Les receptes que hi surten et desperten la gana de cop! Us imagineu uns llagostins al vapor amb te de gessamí? I un curri tailandès amb verdures, coco i bolets? Jo sí! Amb tota claredat, a més (sí, és veritat, el llibre és il·lustrat i això ho fa més fàcil). No us en posaré fotos perquè a aquestes hores seria gairebé cruel… Tant és així que me’n vaig a comprar l’estoig, que el llibre ja el tinc i ara em falta posa-lo a treballar!!
Jo ja en tinc d’estoig de silicona i de color taronja! I funciona molt bé, a més és fàcil de rentar. Li recomanaré al meu amic Ducasse tant la lectura com els estoigs. Gràcies, Montse!
Cèsar, jo ja el tinc, també (igualment taronja)!! I hem fet per postres de sopar el pastís de poma que surt al llibre… eps, boníssim!! I en un moment!! Estic per fer un nosaltrescuinem!
Ei, us proposo truita assalmonada amb mantega salada i julivert, fàcil de fer al Lekué.
Si voleu la recepta, l’heu de demanar (mira, de tant en tant tothom necessita fer-se pregar….).
Seriosament, jo hi cuino molt, al microones i amb silicona. Si voleu unes quantes receptes, us les puc passar, també.
Alexandra, la truita m’interessa!!! Ahir en vaig fer una de carxofes amb alls tendres, perèviament passades per l’estoig, i va ser un èxit, així que vull (gosaria a dir volem!) una recepta d’aquelles que, com els bons relats, deixin un bon regust de boca! Per cert, no sé si hi cuines molt també perquè, com diu el Cèsar sàviament, és fàcil de rentar… és allò del pim-pam!
És fàcil de rentar, però com us ho feu per treure les olors? Quan hi cuino peix sempre em costa horrors que no quedi amb olor a peix….
De fet, Montserrat, el faig servir molt perquè és una manera ràpida, neta i individual de fer el peix i les cremes de verdures. Així no em cal discutir constantment per si es menja o no peix: cadascú que mengi el que vulgui. La recepta és molt fàcil: la truita sense cap i sense espina central, ben plana, en un recipient que pugui anar tapat al microones un minut, sense res. Al cap d’un minut s’hi afegeix mantega, julivert i sal. 2 minuts més i ja està cuita. I feina feta
Pere, jo de peix encara no n’he fet, o sigui que no sé què passarà… però amb la recepta de l’Alexandra ho sabré aviat!!