Títol: Jo he servit el rei d’Anglaterra
Autor: Bohumil Hrabal
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 269
ISBN: 978-84-7588-260-4
Preu: 17,90 €
Jo he servit el rei d’Anglaterra, del reconegut escriptor txec Bohumil Hrabal (Brno, 1914 – Praga, 1997), és una de les novel·les que ajuden el lector a entendre millor una part substancial dels comportaments de la societat centreuropea del segle XX.
Protagonitzada pel jove Jan Díte, d’origen humil, i ambientada a la Txecoslovàquia i Alemanya d’abans, durant i després de la II Guerra Mundial, la història que narra Hrabal esdevé gairebé un bumerang, un viatge d’anada i tornada del Jan Díte que, partint dels seus orígens humils de venedor de salsitxes, arriba a ser cambrer dels millors hotels gràcies a la seva ambició desmesurada -fins i tot en tindrà un de propi-, per tornar a la pobresa i soledat més absolutes.
En Jan és un viu reflex de la picaresca centreuropea, d’un antiheroi que buscant riquesa i luxe sense escrúpols acaba, si fa no fa, exclòs de la societat. De ser condecorat per l’emperador d’Etiòpia passa a viure acompanyat per només un cavall, una cabra i un gat.
Al final de la novel·la a en Jan no li queda una altra opció que assimilar els seus abusos i la seva condició, pateix una cura d’humilitat. Hi ha un fragment cap al final que així ho demostra:
I cada vegada trobava més semblança entre el manteniment d’aquest camí i el manteniment de la meva vida que en retrospectiva em semblava com si no fos meva, sinó d’un altre, com si tota la meva existència fins ara hagués estat una novel·la escrita per algú altre, un llibre del qual només jo tenia la clau, jo era l’únic testimoni de la meva vida, tot i que les males herbes esvaïen també el començament i el final d’aquest camí.
Aquesta nova edició de Jo he servit el rei d’Anglaterra ha estat traduïda per la també escriptora Mónika Zgustová, alhora amiga i biògrafa de Bohumil Hrabal.
Nosaltres, he trobat aquesta novel·la molt interessant: Té una lectura que enganxa tant per l’argument com per la seva prosa, fet que a mi m’ha fet voler conèixer i llegir més novel·les d’aquest autor.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Si aquesta t’ha agradat llegeix també “Trens rigurosament vigilats”, del mateix autor. Una novel·la potser més senzilla però també molt interessant. En vaig fer una petita ressenya a http://alavoradelfoc.blogspot.com/2008/04/trenes-rigurosamente-vigilados-bohumil.html
Pere i Cèsar, quan dos de nosaltres parleu amb aquestes ganes d’una novel·la i d’un autor és que paga la pena! La llista dels Reis se’m comença a fer massa llarga si no és que l’amplio i li faig la llista al gendre, a veure si ell troba més possibilitats per comprar tants llibres com desitjo!!
Gràcies Pere per la recomanació, intentaré fer un forat per llegir-la. El fet que tingui poques pàgines també ajuda, hehehe.
Recentment a la biblioteca on treballo s’ha fet una sessió de club de lectura sobre la novel·la La guerra de les salamandres, del també txec Karel Capek, i tot i ser diferent quant a estructura i estil (una espècie de ciència ficció però dels anys trenta), he trobat alguna similitud en quant a tema amb Jo he servit el rei d’Anglaterra. També us la recomano, Montse. Ai, aquesta llista de llibres… serà més llarga que aquella dels reis gods!
Jeje, també he llegit “La guerra de les salamandres” però en la seva versió en anglès (http://alavoradelfoc.blogspot.com/2008/09/war-with-newts-karel-capek.html). També força interessant. Sabieu que en Karel Capek és l’inventor de la paraula “robot”? (bé, de fet va ser el seu germà…).
Pere, aquest mateix comentari de la paraula robot va sortir durant la sessió del club de lectura!!!
És una gran novel.la. Recordo especialment les descripcions dels àpats reials. Quins farciments!!!!
Patrícia, això ens lliga aquest llibre amb “més cuinetes”!