Títol: Habitacions tancades
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-9708-225-9
Preu: 20,90 €
Fins ara mai havia llegit cap novel·la de Care Santos, i aquesta, Habitacions tancades, ha estat una troballa magnífica.
La lectura m’ha absorbit d’una manera extraordinària, potser perquè la història està ambientada a Barcelona, que també és la meva ciutat i de la qual n’estic enamorada.
La burgesia catalana ha inspirat infinitat d’històries, des del meu punt de vista, sempre interessants per les seves grans contradiccions morals.
En aquest cas, se’ns explica la història de la nissaga d’una família benestant, per mitjà de les vivències d’un dels seus últims descendents, la Violeta Lax, que es veu obligada a gratar en el passat de la seva família, per resoldre una troballa inesperada.
El narrador de la història coneix i ens mostra tots i cadascun dels secrets dels personatges. Els detalls de la història són explicats de manera fragmentada, ja que constantment es fan salts temporals endavant i enrere, la qual cosa provoca en el lector una avidesa difícil de controlar per continuar llegint.
La casa familiar de l’Eixample és un personatge més en la història, i n’anirem coneixent l’evolució al llarg dels anys, la qual ens portarà cap al desenllaç de la novel·la. Al final, acabarem convençuts de que una paret pot amagar secrets inconfessables i que les persones perviuen allà on van ser en els seus fantasmes.
Segon comentari i segon elogi… això promet! gràcies, Laia!!
Vaig sentir una entrevista a l’autora a Catalunya Radio la setmana de Sant Jordi i vaig decidir que me’l compraria. En menys d’una setmana el vaig acabar. Em va agradar molt, quan el vas llegin t’imagines perfectament tots els personatges, l’entorn, l’ambient,…
Teresa, si tens ganes de fer-nos-en arribar un comentari més llarg, ja saps: nosaltresllegim@clickart.cat!
Hola, m’han parlat d’aquest llibre, però no sé si llegir-lo en català o en castellà. En quin idioma el va escriure primer i després traduir?? Ho sabeu?
hola Lluís, doncs em penso que primer va ser la versió castellana. Ja ens diràs què t’ha semblat!