Títol: Els cal·lígrafs
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9787-723-7
Preu: 14€
La Sara se’ns estrena fent una ressenya al Nosaltres. Hem aprofitat que és actriu perquè ens expliqui què li ha semblat Els cal·lígrafs, de Núria Perpinyà, des d’aquesta vessant.
El teatre, en principi, no està pensat per ser llegit sinó per ser vist. Per tant, posar-se davant d’un text teatral sense haver-lo vist en escena pot resultar estrany. Però us recomano l’experiència perquè a part de lector et converteixes en director mentre muntes dins del teu cap les escenes que llegeixes. Així doncs, jo puc dir que sí que he vist Els cal·lígrafs de Núria Perpinyà, però dins del meu cap i sota la meva direcció.
Núria Perpinyà ens presenta quatre personatges: dos professors universitaris, una catedràtica i l’única estudiant de la Càtedra de Cal·ligrafía Antiga. L’acció transcorre durant tot un curs acadèmic especialment tens pel perill que la càtedra quedi obsoleta. L’obra es construeix damunt les contraposicions de pols oposats: Artesania o Tecnologia? Romanticisme o Progrés? I un clàssic: Visceralitat o Racionalitat? D’altra banda, les relacions acadèmiques (i les que no ho són!) dels personatges també són un joc d’estira i arronsa constant on algunes escenes del passat encara pesen.
Malgrat que li costa arrencar una mica, la història acaba atrapant i alguns secrets que es van descobrint et fan seguir amb un cert “ai, ai, ai com s’acabarà tot això?”
L’obra té pàgina web www.elscal-ligrafs.com i la productora que la va muntar al gener de 2010 també (www.bohemias.es). És interessant donar-hi un cop d’ull per complementar la lectura.
En Mourinho va encunyar la frase “teatro del bueno” per a la història… Bé, doncs, després d’haver llegit aquest comentari, Sara, em fa l’efecte que aquests Cal·lígrafs que ens has portat també ho són! A més, té molta gràcia que ens en parli una actriu!! Això sí que és fer diana!
Saps que jo de teatre n’havia llegit força a la facultat però mai no havia tingut aquesta perspectiva de tenir un “muntatge” al cap? M’has fet pensar una estona donant voltes a aquesta afirmació de “jo he vist Els Cal·lígrafs”. És absolutament cert, trobo! A més, des de platea
Gràcies per voler ser Nosaltres. Per cert, què ens recomanes per aquest estiu? T’animes a dir-nos-ho?