Títol: El pit-roig
Autor: Jo Nesbo
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 552
ISBN: 978-84-8437-297-4
Preu: 21,85€
Fa un temps vaig llegir L’estrella del diable, de Jo Nesbo. Em va agradar, la veritat. Tot i que segueixo pensant que els escriptors escandinaus són massa maniqueus, El pit-roig trenca aquesta dinàmica.
És la primera novel·la de Nesbo on apareix en Harry Hole, el seu detectiu “estrella”. I m’ha agradat més que en L’estrella del diable. Tot i que ja té alguns problemes amb la beguda, encara segueix sent una persona creïble amb moments d’alegria i de tristesa. La història és sorprenent per un país que, en el fons, s’avergonyeix i alhora fa bandera de la seva història. La vaig estudiar quan hi vaig ser fa anys i enlloc no s’esmentava la participació d’una part, més o menys petita, de la població en la Segona Guerra Mundial, al costat dels nazis.
Aquesta participació en la Segona Guerra Mundial, el tràfic d’armes, el pes de la immigració, els tripijocs polítics, una miqueta (no gaire, per sort) de vida personal dels protagonistes, formen una novel·la completa, interessant, ben escrita i atractiva.
He llegit que Nèmesi, també de Nesbo, està molt bé. Ja caurà, una mica més endavant. Però per ara prefereixo assaborir el bon gust que m’ha deixat El pit-roig.
Novel·la negre + escriptor escandinau… m’he de fer amb ella!
Jo vaig llegir també l’estrella del diable i em va agradar força, així que aquesta no serà menys…
Alexandra, Elisabeth, em feu por amb tants cadàvers… mai més no em voldré trobar a soles amb vosaltres!!
Ei, l’estic llegint ara! Ja et diré.
Carina, a veure, a veure què ens expliques
Hola, primer missatge que envio a nosaltresllegim.
No sóc un lector de novel·les massa habitual, i quan ho faig prefereixo la ciència ficció. Fa una estona he acabat “El pit-roig” , m’ha agradat. A estones tenia la sensació que continuava llegint noves entregues del Larsson. Desconec si tota la literatura nòrdica, va per aquí, de fet desconec si té algun tret característic. En tot cas, m’hi feia anar. Després de Larsson vaig provar amb algun altre autor nòrdic (em sembla que era autora), però no vaig acabar el llibre.
M’ha agradat pels salts que fa en la cronografia i els girs, per tenir (aparents)protagonistes que no acaben vius. Li he trobat un bon ritme, i aconsegueix mantenir l’intriga viva. Toca temes de gran actualitat -a Noruega, en particular, i al món en general-; ferides mal tancades, personals i socials. Feia pocs dies m’havia llegit “La biblioteca dels morts” , i a vegades se’m barrejaven una mica personatges. En fi, lectura entretinguda.
Alexandre, moltes gràcies per engrescar-te i estrenar-te a nosaltresllegim! Això de la literatura nòrdica, per aquí se’n parla molt -ja ho veus-, tot i que jo no te’n sé dir gran cosa, perquè no sóc massa lectora de novel·la negra i em penso que és un dels gèneres més treballats per aquelles latituds. Estàs convidat sempre que vulguis a dir-nos la teva a través de nosaltresllegim@clickart.cat.