Títol: El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals
Autor: Agustí Pons
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-742-1
Preu: 22€

Quan t’ofereixen esdevenir una persona culta i educada no pots dir que no. Quan t’ofereixen que la cultura i l’educació, a més, siguin sobre la història de les persones i personalitats, institucions i espais cabdals del teu país, aleshores no només no pots dir que no, sinó que has de dir que sí.

Per això vaig llegir les Memòries de Jordi Pujol (I iII). I vaig aprendre un munt: sobre la vida política, sobre tot allò que normalment no s’explica però tothom (d’una determinada edat) sap. Fa uns dies em van oferir aprendre sobre el que es coneix per societat civil; tota aquella gent que, sense dedicar-se a la política, va construir país, institucions, espais. El notari Raimon Noguera era un d’aquests homes.

Imprescindible per entendre per què hi ha coses que són com són i no com uns altres haurien volgut que fossin. Impensable que no hi hagi hagut més homes, més dones, com en Raimon Noguera. Però de tots no se’n fan biografies. De manera que hem d’aprofitar les que es fan per aprendre, per enlluernar-nos, per educar-nos. Per ser cultes i dignes hereus del seu llegat.

Perquè per tenir un país on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! (gràcies al poeta) ens cal, abans, ser nosaltres mateixos nets i nobles, cultes, rics, lliures i desvetllats.

I en Raimon Noguera era tot això.