Títol: El bolígraf de tinta verda
Autor: Eloy Moreno
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-6641-418-0
Preu: 16,90€
L’Eloy Moreno va recórrer un camí molt llarg amb el seu llibre sota el braç fins que aquest va acabar a una llibreria. I és gràcies a la seva tenacitat que ha caigut a les meves mans. Ja feia temps que El bolígraf de tinta verda em cridava l’atenció, tot eren i són bones crítiques, així que un dia, algú (segurament a causa de la meva insistència) me’l va regalar.
Algun cop heu pensat en quants metres quadrats viviu? I no em refereixo només a la vostra llar, sinó a l’espai que ocupeu a la feina, al del bar que sovintegeu, al del vostre mitjà de transport, al de casa dels pares, els sogres o qualsevol altre espai on passeu el temps. Us heu adonat que segurament sempre són, si fa o no fa, els mateixos metres quadrats? Això és el que ens planteja la novel·la. El seu protagonista té una vida com la nostra, de fet podríem ser nosaltres: una dona, un fill, un cotxe i una feina. Però què passa quan amb això no en tens prou? Quan te n’adones que el que vols no és el que tens? Que al llevar-te cada dia sabràs exactament com transcorrerà…
Tots estarem d’acord que la nostra vida, sobtadament, pot donar un gir. Però el que segurament no sabem és que de vegades aquest gir pot tenir un preu massa alt. I això és el que li pot passar al protagonista de la nostra història.
No us explicaré l’argument perquè crec que és una d’aquelles novel·les que s’ha de descobrir a poc a poc. Una d’aquelles històries amb les quals t’identifiques. Un personatge que podries ser tu o el del teu costat.
L’Eloy Moreno ha estat capaç de plasmar diversos sentiments en aquesta novel·la. M’ha fet riure i m’ha emocionat, però el que sobretot he fet en llegir-la, ha estat reflexionar.
Us convido a viure una vida que potser ja heu viscut… només heu d’obrir aquesta novel·la i cercar El bolígraf de tinta verda. Qui sap? Potser ell també us canviarà la vida a vosaltres.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Eli, d’aquest llibre n’he sentit a parlar tantíssimes vegades!! T’agraeixo molt que ens l’hagis portat a Nosaltres perquè ara, per fi, me’n faig una idea clara.
Doncs jo no coneixia aquesta novel·la i pel teu comentari, Elisabeth, sembla ser que és molt interessant. Gràcies per la recomanació i per descubrir-me-la!
Ui, vaig tard amb el comentari, però més val tard que mai!
Jo en tenia moltíssimes ganes de llegir-lo. N’havia sentit a parlar tant d’ell… fins que per fi me’l van regalar i no em va decebre gens! Us emocionarà!
Retroenllaç: 2012: energia per a tots. « Contes de Mitjanit
Passava per aqui i he vist que l’Elisabeth estava parlant del llibre que llegeixo ara mateix. De fet, quasi l’he acabat. Només dir a qui interessi que no és un mal llibre, però crec que l’Eloy Moreno ha estirat massa la idea central (la rutina diària i les conseqüències del seu trencament).
Salutacions cordials,
Toscana, gràcies per comentar tu també! això de veure diferents opinions sobre un llibre enriqueix molt el comentari!!!
Contes de mitjanit, gràcies per la cita!!
Bon any!!
Toscana, tens raó. Crec que és un llibre intens que transmet, però potser si que és cert que s’hi està massa estona parlant del que ja sabem… tot i així té un final molt ben aconseguit.