Títol: Després de Laura
Autor: Jordi Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent [Núm 552 ]
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-211-6
PVP: 20,00€
Per una d’aquelles casualitats, em vaig poder aconseguir un exemplar de Després de Laura poc després de la seva publicació. Em motivava, en ser finalista del Sant Jordi. I m’encuriosia per ser d’en Jordi Cabré, de qui vaig llegint-ne alguna cosa a la premsa.
I em va captivar la història d’una melodia que és capaç de perviure a través dels segles, de la vida, de la mort. De traslladar-se d’uns a altres com si fos un ésser viu que pot viure en la memòria i reaprendre’s en el cervell d’algú altre.
Em va agradar la història del Salvador, de la Laura, de la partitura perduda i buscada. La Viena de principis del segle XIX i la Barcelona de ple segle XXI. La història d’un músic genial que compon una obra massa bona per ser publicada; la història d’uns intèrprets que assoleixen el coneixement a través del sacrifici.
I el simbolisme en la literatura m’agrada. Em diverteix buscar els orígens, els motius, els referents. Així, d’una manera moderna, faig una mena de Tria la teva aventura, sense que sigui tant dirigida com eren aquelles novel·les infantils. En funció dels orígens que atribueixis als símbols tens una lectura o una altra. I això la fa molt estimulant i rica, per mi.
Bé, vaja, que val la pena dedicar-li unes hores!
Està vist que t’interessen els llibres on es veuen instruments a les cobertes, eh? Penso ara en en Villaró… Bromes a banda, ens alegra que ens portis llibres que t’agraden tant!
Sí, la viola de gamba del Villaró també tenia “lo” seu… 🙂
Bromes a part, Després de Laura m’ha agradat i m’agrada compartir les coses que m’agraden.