Títol: Cuentos reunidos
Autor: Bernard Malamud
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 343
ISBN: 978-84-7669-991-1
Preu: 29,95€

Abans d’escriure aquest comentari, crieu-me, m’ho he rumiat molt i molt perquè potser és un dels llibres més difícils de comentar que he llegit en tota la meva vida.

D’entrada s’imposa una confessió. A mi, personalment, els relats no m’acaben de fer el pes. Posats a escollir, m’estimo molt més el gruix i la consistència d’una novel·la amb el seu format convencional. El que passa és que cadascun dels relats que formen part d’aquest recull són una petita, molt petita, novel·la en si mateixos.

L’autor, amb els 50 -si, si, si, 50- relats que composen aquest recull, va deixant bastant clares les seves fixacions.

Jueus residents als EUA que no sé per quins set sous tenen una especial debilitat per Itàlia. I allí que se n’hi van….

Al principi, els relats tenen més seny que no pas bogeria, però a mesura que passen les pàgines és… No sé com dir-ho. Una de dos: o l’autor té un excés etíl·lic o el té el lector.

En el meu cas, dono fe que he llegit cadascun d’aquests relats en perfecte estat de revista, i no per això deixo de veure que a mesura que avança la lectura, hi ha cada cop menys seny!!!

Tot plegat és una crònica tenyida de mitja conya basada en el desencís, el fracàs i el desarrelament d’una sèrie de personatges que vagin on vagin, mai trobaran el seu lloc.

És tanta la tristesa que es respira a cada pàgina; el fracàs, l’últim instant… I el pitjor de tot: l’evidència de què és impossible sortir d’aquesta espiral d’amargura total i absoluta.

Nois, noies: és un llibre dur. Molt dur….