Títol: Cada dia penso en tu
Autor: Maria Barbal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-435-7
Preu: 16,50€
Només algú que hagi notat com un gat es converteix en una boleta sobre la seva falda o hagi viscut l’alegria d’un cadell a la porta de casa, fins i tot abans d’entrar la clau al pany, podria escriure sobre aquests éssers amb tanta delicadesa i detall. I només algú que hagués viscut la pèrdua del seu petit company podria d’escriure aquesta pena, com si d’una persona es tractés. Els buits que provoquen, les pauses per assimilar que el sorollet del cascavell que sents només ha estat una mala passada de la ment o que la petita ombra que ha siluetejat la llar de foc només era el vol d’un ocell passant per davant de la finestra i no la teva gateta buscant l’escalfor de les flames.
Però no tots els moments de Maria Barbal respecte a aquests petits animals són tristos. De vegades t’adones que són capaços d’oferir-ho tot sense reserves. Com la història d’en DUC, un simpàtic gosset que aprèn a ser feliç, recordant com de diferent és la vida ara, amb un amo que no s’oblida de donar-li menjar, tot i que la dona gran que el va tenir abans no el tractava pas malament, però l’edat feia estralls en la seva memòria. La seva vida ha canviat. Descobreix, no com un espectador més, sinó com a protagonista, nous llocs, reptes i enemics. L’ascensor en moviment i una casa plena de flors. Com si es tractés d’un ésser humà més, s’adona de les necessitats del seu amo: com aquest troba a faltar la seva companya, com ja no riu tant. Sent, compadeix, s’entristeix i se n’alegra. Ara està millor en aquesta casa, tot i que és de passadissos estrets, i que quan aprèn a demostrar felicitat movent la cueta tira les coses dels estants més baixos.
Maria Barbal, que es va criar rodejada d’animals de granja a muntanya, presenta a Cada dia penso en tu un seguit de relats curts que aprofundeixen en la relació entre els humans i els animals. Una joia per regalar a qualsevol que comparteixi aquest amor per aquests petits companys que donen tant a canvi de tan poc.
Anna, si hi havia una lectora adequada per aquest llibre eres tu! Jo crec que la barreja de l’excel·lència literària de la Maria Barbal amb l’amor que es veu que compartiu per als gats fa que aquest llibre “portés el teu nom”. Gràcies per haver compartit aquest llibre amb nosaltres!!
M’ha agradat molt el comentari de l’Anna, realment ha captat ben bé l’essència del llibre. La descripció de petita joia per regalar als qui tenen, han tingut i conviuen amb un animal no pot ser més encertada.
La capacitat de la Maria a l’hora de reflectir moments, sentiments i situacions està més que demostrada en les seves novel·les o llibres de relats, però a mi em va sorprendre la seva sensibilitat a l’hora d’escriure sobre aquests èssers, que com diu ella, ens acompanyen, estimen i ens fan sentir.