Autor: Lolita Bosch
Títol: Ara, escric
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 236
ISBN: 978-84-9787-455-7
Preu: 18 €

Ara, escric és l’últim llibre d’una de les escriptores barcelonines més cosmopolita i viatjada, la Lolita Bosch.

Aquesta ficció de la no ficció és un text íntim, una radiografia emocional de l’autora que ens mostra a contraclaror i en forma de collage el que queda d’ella una vegada acabada l’escriptura de la seva anterior novel·la, La família del meu pare. I el que en queda és una persona plena de nostàlgia, sensible, amb dubtes, insegura, desorientada, amb ganes de sentir-se acompanyada i sense forces per continuar escrivint. I que d’alguna manera s’obliga a escriure la primera part del llibre, que actua com a conclusió de la novel·la familiar.

Ja a la segona part del llibre, i en tercera persona, ella mateixa ho evidencia: …a pesar que la Lolita Bosch ara no està provant d’escriure una novel·la, que a vegades és més difícil de recordar, d’abastar, de veure. Sinó anècdotes íntimes i petites on posar-hi les coses que pensa com si fossin una bossa. Perquè ara no pot aprendre res. Ara l’escriptura no és un recorregut, sinó temps convulsionat. I només aconsegueix guardar el que escolta en aquell lloc fosc, inexplorat, que a més que cap altra cosa s’assembla a una bossa. Potser per a no res. Potser per anar-lo a buscar després, entendre’l, apoderar-se de tot el que ha estat escripturalment, conscientment i inconscientment. Salvar-se. Dir: Em dic Lolita i sé qui sóc. O dir, únicament: Em dic Lolita i sóc.

Llegint Ara, escric diverses vegades he pensat en uns versos d’una cançó que crec, Nosaltres, us poden ajudar a comprendre l’estat d’ànims i la situació de l’autora durant aquest període vital seu: “Perdido entre montañas, no conozco este lugar / y tengo la sensación de haber estado, aquí, antes ya.”

Esperem que la Lolita hagi acabat guanyant aquesta lluita interior amb ella mateixa i que puguem seguir gaudint properament de les seves magnífiques novel·les.