Títol: Àngels a l’andana
Autor: Jordi Boixadós
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-405-0
Preu: 18,00€
Àngels a l’andana són vàries històries en un sol relat i, durant el transcurs d’aquest, anem saltant d’una a una altra. Totes elles tenen a veure amb un sol tema: la mort. Una mica tètric… però és així. I el llibre intenta explicar què és el que podríem arribar a sentir en aquest moment en el qual deixem de ser al nostre cos.
El llibre planteja, a més, algunes preguntes que jo no m’havia plantejat mai, com ara si a un metge li importa gaire com em puc arribar a trobar i, fins i tot, si els importa gaire la meva vida o és tot una qüestió de qui és més eficaç professionalment, amb el reconeixement que aquest comporta.
Els protagonistes d’Àngels a l’andana, l’Enric i la Teresa, expliquen des del seu punt de vista què estan vivint i experimentant en la mateixa situació: estan en coma. El fet és que parlen com si fossin vius, però a la pràctica estan més a prop de la mort que no pas de despertar d’aquest coma.
M’ha agradat, en particular, el fet de que els “morts” s’expressin com si fossin “vius” i intentin expressar com se senten en aquell moment. No m’havia plantejat mai algunes de les qüestions que afloren dels Àngels a l’andana del Jordi Boixadós.
Què és el que pensaré quan hagi d’abandonar el meu cos? No patiu, que us ho explicaré quan toqui.
Pere, veig que has deixat la novel·la romàntica per entrar de ple en el territori del drama… potser sí que tenen molt en comú, tanmateix, perquè hi ha un bé de Déu de novel·les romàntiques que acaben amb el mocador a la mà i els ulls vermells… Gràcies per la varietat i benvingut a ser un Nosaltres amb entrada pròpia!!!