Títol: Amor i guerra
Autor: Núria Amat
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull Narrativa
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9708-224-2
Preu: 20€
Premi Ramon LLull 2011
Com ja vaig fer l’any passat amb Tenim un nom, enguany us presento la novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull, Amor i guerra de la escriptora, poeta i assagista barcelonina Núria Amat.
A Amor i guerra veiem com van ser l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil al voltant de la família Ramoneda -una família benestant barcelonina d’empresaris tèxtils- on alguns dels seus membres es relacionen amb comunistes i anarquistes, ja sigui per parentiu, per amistat o per amor.
I fruit d’aquestes relacions es van teixint diverses històries que mostren la dificultat de la situació social, política i, perquè no dir-ho, sentimental d’aquell moment. D’aquesta manera, els lectors anireu coneixent les diferències ideològiques i estratègiques que hi havia entre els comunistes i els anarquistes, com ciutadans burgesos i catòlics es passaven al bàndol republicà de resistència, com s’anaven forjant líders revolucionaris als carrers de la ciutat, un dels quals, familiar dels Ramoneda, esdevindrà personatge històric per assassinar un conegut polític comunista rus (i no us en dono més pistes).
El títol de la novel·la, Nosaltres, realment és molt significatiu del que us trobareu durant la lectura, veritables històries d’amor que no sempre acaben feliçment i una reproducció del que va ser i va suposar la Guerra Civil per a una família però que es pot extrapolar a tota la societat. I ara que s’apropa Sant Jordi… tingueu-la en compte!
Cèsar, els premis literaris sempre són atractius de cara a Sant Jordi, així que moltes gràcies per portar-nos aquest!!
Ara mateix acabe de llegir “Amor i guerra”. I després de llegir una novel.la, quan aquesta m’ha agradat, em passe els dies següents “paint-la”. Ara, he volgut entrar en aquest blog per trobar impressions d’altres lectors i he sentit l’impuls de deixar una breu impressió.
M’ha copsat molt la descripció dels episodis bèlics: la seua crueltat i les seqüeles que deixen tant en els escenaris físics -la mateixa ciutat de Barcelona o l’escenari important que adquireix la ciutat de Figueres a les acaballes de la novel.la- com en les persones. I a pesar de la duresa dels fets, m’he recreat amb satisfacció amb els episodis, com dir-ho?, pròpiament amorosos. Enmig d’un ambient duríssim que toca viure als personatges, el sentiment de l’amor els humanitza.
I amb tot, he llegit lentament amb atenció els fets històrics al voltant de la Guerra Civil, tan llunyana (ni els meus pares la van conéixer) però que si bé ho penses, en la línia de la Història, tan propera. Sembla mentida que s’arribaren a fer tantes injustícies i atrocitats.
M’agradaria que aquestes breus línies pogueren arribar a la pròpia autora per felicitar-la.
Francesc, gràcies per un comentari tan entusiasta, que fa venir ganes de llegir la novel·la. Pots donar per garantit que enviaré el comentari a Grup 62 perquè el facin arribar a l’autora! Felices lectures d’estiu!!