Una parte del todo

Títol: Una parte del todo
Autor: Steve Toltz
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-666-4117-3
PVP: 17€

Jo crec que posar els dits dins d’un endoll deu provocar quelcom semblant al que provoca aquest autor amb les seves maneres tan….. jo què sé com!! de dir les coses.

El llibre en qüestió tracta de la vida d’una família completament marciana tot i que no vénen pas de Mart; què  va! són australians de tota la vida, el que passa, això sí que ho tenen, és que no són igual a la resta de les persones que els envolten.

És un llibre molt i molt seriós, però que porta un embolcall a vegades de fina ironía, altres vegades no tan fina i, segons com,  una “mala baba” d´alta categoría però sempre capaç de fer-te arrencar un somriure, fins i tots en els moments menys adequats a la situació.

El comportament dels personatges és de vegades erràtic, segons com, ferm com una roca i sempre, sempre, sempre totalment desconcertant, però tot el que es va llegint, té  un punt de lògica que fins i tot fa ràbia.  L’autor té  la gràcia divina d’apuntar, disparar i fer diana!!!

Només una pista…. era una vegada en un poblet remot que hi havia  dos germans. Un d´ells es passa bona part de la infantesa en estat de coma, pero després se’n surt. L’altre  és un fanàtic dels esports que acaba convertint-se  en assassí.  Tots dos s’estimen com bonament poden (també els ajuda certa tendència a filosofar que suavitza les situacions més límit i més difícils de digerir).

Però no penseu que això és tot, ni de bon troç! Això  és un petit aperitiu servit al damunt d’una taula que disposa de molts menús de degustació, i a quin millor. Bon profit!!

Aquí va una petita perla de les moltes que hi llegit:
“Si los vendededores de seguros de vida fueran vendedores de seguros de muerte, no venderían ninguno.”

Share

Un pensament a “Una parte del todo

  1. Montserrat Brau

    Això dels venedors d’assegurances de mort és brutal!! M’ha fet pensar que quan jo era petita, un cop al mes venien a cobrar “els morts”… fins que més endavant, ja en democràcia, el mateix cobrador es feia dir “Santa Lucía”!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.