Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€
Tot just avui podem trobar Un dia a les llibreries i nosaltres ja l’estem comentant… Com pot ser, això? Doncs perquè la pròpia Ester Pujol ens el va presentar (vegeu L’editora de Columna…) i des de l’editorial han tingut a bé fer-nos-el arribar amb una mica d’antelació, suposo que en vista de l’agonia que ha estat haver-se de conformar només amb els vídeos (vegeu Un dia · Episodi 1, Un dia… i Un dia. Quart episodi).
Us he de confessar que la vaig agafar una mica escèptica, aquesta novel·la. En general, les històries de noi-noia es coneixen, creixen junts i
a) són feliços tota la vida, tot i les adversitats del camí
o bé
b) són feliços quatre dies i ho deixen córrer, precisament per les adversitats del camí
em carreguen una mica. Em passa també amb les pel·lis… Poca cosa m’avorreix més que el Tom Hanks escrivint correus a la Meg Ryan!
Tanmateix, David Nicholls ja em va captar l’atenció des del primer capítol. L’estil narratiu és foça original, perquè ens fa saltar per la vida dels protagonistes d’any en any, de 15 de juliol en 15 de juliol, fins que, pràcticament al final de l’obra, relliga les dates i fa que la novel·la s’obri i es tanqui alhora, en una darrera pàgina que és, des del meu punt de vista, d’una exquisida senzillesa lèxica però d’una complexitat formal remarcable “Aquí comença tot. Tot comença aquí, avui.“. Però aquest recurs formal no és només un truc de prestidigitador per amagar una trama suada, no.
Els capítols d’Un dia són un recorregut per la vida de dues persones des dels vint als quaranta, i també el retrat d’un temps fet a base de petites pinzellades, la repassada als principis socials i individuals que han amarat Europa al llarg de tots aquests anys, la reflexió sobre la determinació i la derrota interior quan s’esvaeixen els compromisos adquirits amb un mateix i amb els altres… Tot amb un subtil sentit de l’humor, que ens fa passar amb una mitja rialla per moltes de les situacions descrites. En d’altres, en canvi, hi passem amb un considerable mal d’estómac. Patim, amb l’Em i en Dex. Però sense que aquest sentiment ens porti al “drama sense aturador”, eh?
Veient-ho amb perspectiva, veig que m’ho he passat bé. Hi ha coses previsibles a la trama? Doncs sí. Però no hi he trobat Tens un e-mail, aquí…. més aviat el que tenen els protagonistes és un futur incert, que han de construir amb penes, alegries i contradiccions, també amb esdeveniments que, com la vida mateixa, ens fan que mai no puguem saber, en un 15 de juliol qualsevol, com serà el nostre proper 15 de juliol, ni l’altre, ni l’altre…
Montserrat, m’encanta que t’hagi agradat el llibre. Jo avui l’he acabat, l’havia hagut de llegir per sobre, com moltes vegades fem a la feina, però aquesta novel·la no et deixa indiferent….l’Em i en Dex es fiquen al teu caparró i no pots deixar de llegir…et trobes dient “Vinga va Dex, para de fer el tonto!” o “Em sigues una mica valenta”…. quan l’acabes voldries que tothom l’hagués llegit per parlar-ne! és genial que hagi caigut a les nostres mans! Vull donar les gràcies a la Dina, que és l’editora que el va descobrir i espero que li doni moltes alegries!
Estic totalment d’acord amb això que dius “voldries que tothom l’hagués llegit per parlar-ne!”. Passa molt amb els llibres qe t’agraden, oi? que vols posar en comú!! En aquest sentit, “nosaltresllegim” és com una benedicció
I tant! Si us plau lectors llegiu UN DIA aviat i així podrem comentar coses…!!!!
Avui ha marxat de Barcelona David Nicholls, l’autor d’aquest llibre agredolç que, com la vida, té passatges còmics i està esquitxat de petites i grans tragèdies. En David va arribar dimarts i ha estat aquí un parell de dies. Ens hauria encantat tenir-lo més temps amb nosaltres, però havia de seguir treballant en l’adaptació del guió per a la pel·lícula, que es començarà a rodar en breu i, segurament, s’estrenarà l’any vinent. En Nicholls ens ha parlat de la dificultat de convertir un llibre en pel·lícula, de les coses que cal sacrificar i modificar, de la necessitat d’escurçar l’obra i, per tant, de renunciar a certs detalls. A veure quin serà el resultat, tinc una curiositat de gat!
Com la seva novel·la, l’autor és simpàtic sense ser ensucrat, és discret i directe al mateix temps, és divertit, molt divertit, i és educat i distant, la qual cosa et fa voler saber més. I això em va passar exactament llegint UN DIA, que malgrat que pugui semblar-ho, no és una novel·la romàntica, és una comèdia romàntica, que jo diria que és diferent. D’una novel·la romàntica t’esperes un final feliç, el típic “y fueron felices y comieron perdices”, personatges estereotipats (un home molt home i una dona molt dona), però la comèdia busca l’humor, la ironia… riure de la vida, encara que no sempre faci gràcia. Els personatges (en Dex i l’Em) son reals, són persones que creixen, que canvien, que es desenvolupen: són cabrons, pensen, són genials, la caguen, són divertits, punyents, i uns cutres… Els diàlegs són impagables… És un llibre sobre la vida: sobre estimar, ser estimat, rebutjar, ser rebutjat, créixer, fer-se gran i sentir-se vell, i sentir-se Déu i ser jove, i equivocar-se, i buscar feina i trobar-la per acabar-ho canviant tot…
Penjo una de les entrevistes que li han fet aquests dies (la de BTV), perquè així el podeu veure a ell i també us pot ajudar a tenir una altra visió del llibre, d’en Nicholls i de la pel·li.
Ah, i per acabar confessaré que gràcies a aquesta visita he après que el cap i pota NO és de porc!! Tants anys i tan poc seny! Això sí, segueix sent deliciós! MOLTES GRÀCIES!!!
Avui falten catorze dies per al 15 de juliol… El Dia famós de la novel.la. Com m’agradaria que no se m’hagués acabat i pogués continuar llegint què els passa a l’Emma i en Dexter, mmmm. Són uns personatges que enyoro.
Ester, de vegades trobo que aquests personatges que els vius tan propers segueixen vius sempre, fins i tot quan fa mesos que has acabat la novel·la, hagi passat el que hagi passat en el relat… El 15 de juliol proper podríem celebrar-lo plegats!
Més notícies bones sobre el llibre, ara des dels Estats Units: en la seva primer setmana de publicació, Un dia, es situa al número 7 dels bestsellers més venuts del The New York Times.
La novella romàntica de David Nicholls ha aconseguit arribar a la setena posició dels llibres més venuts de la llista del The New York Times. És la primera vegada que un llibre de l’editorial Vintage viu unes vendes tant ràpides, fet que els ha obligat a haver de fer una ampliació de 250.000 exemplars més dels 24.000 de la tirada original. Tant de bo que l’onada segueixi!
Demà és 15 de juliol, el DIA d’Un dia… El millor moment per començar a llegir-lo, si encara no ho heu fet!
Només vull compartir amb tots vosaltres que aquest estiu he pogut regalar 3 “Un dia”… i els comentaris han estat positius que us animo a que si teniu un bon amic o una bona amiga que aviat fa anys, o és el seu Sant…no ho dubteu “Un dia” és una bona opció per regalar i fer passar una bona estona a algú a qui aprecies!
Més notícies bones: avui hem posat en marxa una reedició d’Un dia! Sembla que el boca-orella comença a funcionar…
Avui torna a ser 15 de juliol. Fa un any les nostres vides eren diferents; han passat coses, bones i dolentes… Com a en Dexter i l’Em, la parella protagonista d’Un dia, la novel.la que no em sé estar de tornar-vos a recomanar. Un descobriment de la nostra editora Dina de la Lama, i que ara ja podeu trobar en format de butxaca. De debo, si encara no heu tingut ocasió de llegir-la, avui és el millor DIA per començar…