Segur que recordareu el Jordi Príncep. Ell ens va comentar la darrera novel·la del Toni Soler (vegeu Un Príncep comenta Companys) i s’ha engrescat a repetir a nosaltres amb un títol que sembla acabat de sortir d’un manual d’autoajuda… Però no us deixeu enganyar!! Llegiu, llegiu! Us agradarà!
Títol: Tinc més dubtes (El Petit Llibre Del Català Correcte, 2)
Autor: Rudolf Ortega
Editorial: La Magrana
Col·lecció: Origens
Pàgines: 189
ISBN: 9788474103847
PVP: 16,00€Rudolf Guerra arran de l’èxit de Tinc un dubte (El Petit Llibre del Català Correcte, 1), ens presenta el segon volum de la sèrie.
Amb el seu estil personal i planer l’autor ens ofereix la solució a nous dubtes (250), envers la correcta utilització de la llengua catalana.
Aquest volum es presenta dividit en cinc grups temàtics: Fonètica, Manual de puntuació, Gramàtica elemental, Repertori d’incorreccions i Guia etimològica.
Crec interessant comentar que el darrer dels grups temàtics inclou l’estudi i origen d’alguns estrangerismes que han fet fortuna entre nosaltres i que ja formen part de l’ampli vocabulari català.
També conté el llibre un índex analític amb la voluntat que podem accedir ràpidament a qualsevol de les paraules estudiades tant en aquest volum com en l’anterior.
La forma divertida i didàctica amb què l’autor ens presenta les solucions a molts dels dubtes que tenim a l’hora d’expressar-nos en català (oral i escrit), fa d’aquesta sèrie de llibres unes eines que més enllà de ser utils per als professionals de la llengua (professors, lingüistes, etc.), esdevenen també molt adients per a tot aquell que l’únic que vol es sentir-se més segur quan parla o escriu en la nostra llengua catalana.
Jordi Príncep
M’agrada molt veure que aquesta mena de llibres té èxit fins i tot en persones que no han orientat la seva carrera a la filologia o la lingüística. Sempre m’han “acusat” perquè m’ho passo bé llegint aquestes coses, però és que són divertides! Gràcies, Jordi, per portar-nos-en una!! Per cert, has vist el llibre d’El gran dictat??
També relacionat amb la lingüística acabo de recordar un llibre que vaig tenir entre mans ara fa uns anys i que em va servir per fer un regal: “En perill d’extinció: 100 paraules per salvar” de’n Pau Vidal. I això em porta a explicar-vos una anècdota: fa pocs dies un amic madrileny que fa uns mesos que viu i treballa a Catalunya i que ha après català de forma esplèndida en poc temps va dir: “això són bestieses”. Vaig quedar ben parat pel fet que no hagués fet servir la paraula “tonteries” que és incorrecte però que tots fem servir. Potser entre tots plegats hauríem de fer un esforç per tornar a fer servir paraules que estan caient en desús i que poden ser més correctes, ben maques i ben eufòniques.
Sí, sí, Pere!! Deixa’m reivindicar també el dret del pobre “a reveure”!! El “fins després” se li està menjant l’hàbitat, si més no a Barcelona, i aquesta assimilació tan absurda em toca el voraviu… després de què??
Hola Montserrat, gràcies per les teves amables paraules. No, no l’he llegit tot i que vaig concursar-hi en la quarta edició del programa. Estic segur que el llibre deu ser molt interessant per als que ens interessa dominar la nostra llengua. Ara tinc força matèria per a llegir, però més endavant penso seguir el teu consell.
Salutacions i gràcies a tots els que heu comentat la meva aportació.
Jordi, la pregunta d’El gran dictat no era innocent… diguem que un ocellet m’ho havia cantat!! Jo el vaig estar fullejant i em va fer el pes, però més com a diversió compartida que no pas com a lectura individual, potser. En tot cas, ens agradarà anar sabent d’aquesta “matèria per llegir” si et ve de gust, eh? Felices lectures!