Repetim Les veus del Pamano! Arran dels nostres comentaris (vegeu Les veus del Pamano i Jaume Cabré…), en Pere ha decidit enviar-nos aquesta ressenya per aportar el seu granet. A veure que us sembla el llibre!
Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 704
ISBN: 978-84-8437-473-2
PVP: 27,40€Aquest és un d’aquells llibres que m’arriben a les mans perqué algú altre se l’ha llegit i no només me’l recomana sinó que a més me’l deixa. I jo el vaig tenir a la prestatgeria on guardo els llibres d’altri durant força temps fins que em vaig decidir a endinsar-me en les seves pàgines.
Suposo que vaig trigar a començar-lo perqué l’imaginava un llibre difícil de llegir, dens, amb una història complicada. Així doncs la meva sorpresa va ser gran quan em vaig trobar tot el contrari: un llibre molt fàcil de llegir, d’aquells que enganxen i amb una història ben senzilla, de fet pròpia d’un bon culebrón de televisió. En ell trobem dues històries explicades en paral·lel: la del mestre d’escola Oriol Fontelles durant la guerra civil espanyola en un petit poble del Pallars i la de la mestra Tina Font en el mateix poble en l’actualitat. No descriuré en més detall la història per no espatllar res a qui se’l vulgui llegir, només que en el fons es tracta d’un exercici de memòria històrica de la Tina quan descobreix els diaris personals amagats de l’Oriol.
I el que m’agradaria destacar més és el tema de fons que crec que hi ha en el llibre: la recuperació de la memòria històrica. Cal mirar al passat recent i veure el paper que cada un de nosaltres va exercir en un moment històric determinat encara que això pugui reobrir ferides? Fins a quin punt és important conèixer de veritat el nostre passat? No el global, d’un pais o un continent, sinó el local, el dels petits pobles en valls perdudes o el de petits barris en grans ciutats. Podem entendre el present sense conèixer el passat? O podem aspirar a un futur millor sinó tenim en compte els errors passats? Crec que les respostes a aquestes preguntes són prou evidents, però avui dia hi ha gent que sembla que les hagi deixat oblidades ves a saber on.
(…)
Si voleu saber més, passeu-vos per A la vora del foc!
Pere, m’ha agradat molt el comentari! Precisament sembla que això de “recuperar la memòria històrica” et pot arribar a portar a la garjola, o sigui que sembla que a més d’un li aniria bé llegir-lo… Moltes gràcies per treure un tema doblement actual!