Bé, ja em perdonareu el títol, una mica esbiaixat, sí, però és que ahir vaig anar a la presentació d’El llegat de Judes, que es va celebrar a la tarda a l’FNAC de l’Illa Diagonal de Barcelona i va ser una de les idees que vaig treure’n en clar. Bé, per ser exactes, la cosa no va anar ben bé així…  Una de les dades curioses que van explicar en Joan Bruna i en Francesc Miralles és que per escriure a quatre mans es van repartir la feina: en Joan va escriure el Testament de Judes i en Francesc la trama actual, la que porta els personatges a la recerca de les set monedes (vegeu El personatge de Judes m’ha seduït i Judes, la millor companyia de Divendres Sant). Així no hi va haver conflicte estilístic i, a més, es van poder centrar esforços en les tasques de documentació.

Una altra de les curiositats de la trobada va ser que en Francesc va confessar que l’anècdota de la botiga de samarretes que apareix al llibre li va passar realment a ell. No us l’explicaré aquí per no avorrir-vos, però llegida (i sentida!) tal com ell ho fa té molta gràcia!

Finalment, com que anava amb la meva filla, no vaig poder resistir la temptació de demanar-los que li signessin el llibre, la qual cosa vam agrair de tot cor. Tan és així que a la nena li va faltar temps per ensenyar-li l’avi la novel·la dedicada; ell la va agafar, va llegir-ne la dedicatòria amb deteniment, li va donar la volta, va llegir la contra… i ja m’ha aixafat el regal de Sant Jordi perquè se l’ha quedada a la tauleta de nit! En fi, és el que tothom comentava ahir, que enganxa, enganxa!

Bé, us deixo amb algunes fotos que vaig fer. Ja veureu que sóc una pèssima reportera!

No voldria descuidar-me de dir que assistir a la presentació em va permetre conèixer en persona en X. R.. Trigo! Va ser una gran alegria, que espero repetir aviat quan ell presenti la seva propera novel·la (Xulio, tots “nosaltres” en volem més i aviat!).