Avui la meva filla m’ha enxampat amb l’Stilton i s’ha sorpès; li he dit que tenim una juguesca entre mans i, quan se n’ha recordat, ha fet cara de pòker o sigui que sospito que m’han deixat penjada… (vegeu El fred i la lectura). En tot cas, ha servit perquè ens poséssim a llegir juntes i, en acabat, parléssim de lectures.
“- A tu, què és el que més t’agrada, de llegir?” li he dit. I ella, molt tendra, m’ha dit que era estirar-se al llit amb mi i fer-ho plegades, perquè jo li faig molt el pallasso amb les veus.
Després m’ho ha preguntat ella i li he dit que a mi els qui em fan el pallasso amb les veus són els personatges, perquè, si me’ls imagino amb força, sembla que em parlen… I que, tot i que no hi ha res millor en el món que llegir amb ella, anar escoltant què diu aquella gent que s’amaga dins dels llibres també m’agrada molt.
Definitivament, trobo que veure el món a través dels ulls dels altres és allò que més m’interessa la lectura. I, aquesta descoberta vital, m’agrada més fer-la a través dels autors que il·luminen fonts de bellesa, com deia el José Agustín Goytisolo
“y si eres creador lleva hasta el límite
de la locura a tu imaginación
para que al menos tu egocentrismo alumbre
nuevas fuentes de horror o de belleza”
I tu, per què llegeixes? Ens ho expliquem aquí mateix?
No sabria explicar exactament perquè llegeixo… el que si sé, és que quan ho faig és com viure una altre vida. Acompanyo als personatges fins el final i un cop tanco el llibre és com si quelcom s’haguès acabat. Vull dir, que la seva història sempre continuarà amb mi (sobretot en aquells que deixen marca), però és com un abandonament.
Llegir t’evadeix, et transoprta, et captiva… i sobretot, llegint aprens.
Crec que aquesta es una pregunta difícil de contestar. Son tantes les coses positives que pots torbar immers dins les pagines d´un bon llibre. La literatura ens obre les portes a un mon paral·lel al nostre que ens fa riure, encara que potser no teníem ganes de fer-ho, o ens treu unes llàgrimes d´emoció al arribar al final de l´història. Qui no s´ha sentit com el protagonista
d´un llibre?
Llegir et dona la oportunitat de fugir de la realitat per endinsar te en un mon de fantasia.
Llegeixo perquè ho necessito, perquè aprenc, viatjo, visc a través dels llibres, completo qui sóc, no és una vida paralela, és part de la meva vida real.
Jo no veig la lectura com una forma d’evasió… Penso en els llibres que he llegit i els millors records que em porten són de les vegades que m’han tornat a la meva realitat: m’han unit a altres persones que havien llegit els mateixos llibres i en tenien opinions similars a la meva (o diferents, el cas és parlar-ne i conèixer-se).
I, encara que alguns moments i llocs descrits em quedin molt llunyans, m’encanta comprovar que cada llibre conté una ficció que ha estat veritat per a algú en algun moment. Ja sigui despertar-se convertit en un insecte enorme, ser cobert per una pluja de papellones, endinsar-se en una selva on no ha estat mai ningú per a cercar a un boig, o senzillament passar un dia preparant una festa, totes aquestes experiències han estat viscudes per algú; i jo també les he viscudes després, en llegir-les, sense deixar de ser jo.
Seré breu: Pel que m’aporta a nivell de coneixements, i per divertir-me/entretenir-me.
Ostres quina pregunta mes senzilla i difícil de contestar alhora…
Jo diria que llegeixo per evadir-me de la realitat i fer una ullada a la dels altres. Peró si ho trec del context de la lògica…diria que llegeixo perquè m’enamoro de las histories, els personatges i els paisatges…que hem permeten somiar desperta.
Per mi llegir és una oportunitat de conèixer nous punts de vista sobre la vida i sobre un mateix. Si no fos pels llibres, deixaríem de tenir accés a les experiències que han viscut milers de persones d’altres països i altres èpoques.
A banda d’això, també m’agrada llegir el diari As quan perd el Madrid.
Apart de compartir el que s’ha dit fins ara, podria dir que llegeixo per no sentir-me sol. Trobar en les pàgines dels autors d’ara o de fa vint segles pensaments, actituds o sentiments que també són meus, que també he viscut, fa que em senti acompanyat en aquest camí absurd que és la vida.
Doncs jo coincideixo plenament amb l’explicació de la Montse quan diu: “veure el món a través dels ulls dels altres és allò que més m’interessa la lectura”.
Realment és quan disfruto més: veient com l’autor projecta la seva manera de ser, de sentir, de pensar, moltes vegades sense adonar-se. Però és així… quan hom escriu està projectant moltes més coses de si mateix de les que voldria. I no és casual. Ho fem també quan dibuixem. D’aquí l’efectivitat dels tests psicològics per a nens! que com no saben expressar-se bé, és fàcil saber-ne dels seus sentiments i els seus esquemes de relació personal amb un simple dibuix de la familía! Fins i tot, amb proves de dibuix com el test de Bender es pot esbrinar molt de la psicologia de la persona només observant EL TRAÇ del llapis !!
Així doncs, no ho dubteu, quan fem d’escritors estem transmetent molt de la nostra manera de ser i veure el món, perquè no podem escriure “amb el cap d’un altre”, jejeje…només amb el nostre
I aquesta “projecció” es fa més evident encara al llarg de tot un llibre. I be, suposo que per a mi és un dels principals alicients: SENTIR com VIU l’autor certes realitats i poder llavors comparar-me, identificar-me, rebutjar-ho, etc…
¿A vosaltres no us passa que al principi d’un llibre us costa agafar “el ritme” de la narració, i no és fins després d’unes 50 planes que comences a llegir més “fluidament”? Jo sempre he pensat que és com un “temps d’adaptació” a l’estil d’escriptura de l’autor. Com que comences a llegir-lo fluidament quan comences a imaginar-te realment com l’autor es llegiria a si mateix en veu alta.
Potser us ha semblat una resposat massa complicada… però així sòc jo
Felicitats pel blog!
SERGI
LLegeixo perquè em relaxo, perquè hi ha llibres que m’emocionen i em fan sentir més viu que mai. Llegint tens el cap ocupat, sense pensar en la feina, sense pensar en problemes i t’endinses en les històries i les vius. Ni second life, ni res de res….
Llegeixo per feina, llegeixo per gust
Treballo en una editorial i per la meva feina llegeixo, llegeixo i llegeixo. Hi ha vegades que m’ho passo bé, hi ha vegades que llegeixo coses que no m’interessen, però hi ha vegades que descobreixes “perles” que potser mai de la vida hagués agafat en una llibreria o en una biblioteca. És aleshores quan sé perquè m’agrada la meva feina. És un dels moments que m’encanta treballar en el món editorial.
Posaré només tres exemples, i espero que us serveixin, i que consti que aquest post no és cap eina de màrqueting és realment el que va passar. Quan vaig entrar a Columna vaig haver de preparar la promoció del llibre Terres de lloguer d’Antoni Pladevall, l’editora em va dir que el llibre anava de uns pagesos i del desnonament de famílies que havien dedicat tota la vida a pagès. El tema sincerament no m’atreia gens ni mica, però quan vaig començar a llegir el llibre, no el vaig poder deixar, i aquells personatges em van captivar i Antoni Pladevall va aconseguir que agafés aquell llibre i tingués unes ganes immenses de promocionar-lo, sense estratègies, simplement m’havia entusiasmat.
El segon cas va ser diferent, marxava de vacances i la meva germana em va recomanar una novel•la Tanta vida, estava editada en castellà i era d’un noi anomenat Alejandro Palomas. Tanta vida em va enamorar de tal manera que m’he convertit en una defensora de l’autor i de les seves protagonistes. No volia que el llibre s’acabés, No us passa mai això? Pensava no tornaré a trobar un llibre així…a l’acabar-lo només podia parlar de la història de la Lia, la Bea, la Mencía…quin personatge, quin llibre…si no l’heu llegit i us agraden les sagues familiars no us el podeu perdre. Gràcies a la meva insistència, l’editora de Columna va acceptar publicar-lo al català.
El tercer cas ha estat fa molt poquet. L’editor de Proa apostava per una novel•la de Flavia Company, curteta, i em va dir “l’has de llegir”. I jo la vaig llegir sense gaires esperances, perquè negar-ho. “L’Illa de l’última veritat” em va tenir dues hores completament aïllada del món. Ni nenes, ni marits, ni la sèrie de turno van poder que deixés de llegir-la. És una novel•la sorprenent, ben escrita i a l’hora propera, que et va ficant paraula a paraula dins de la història fins que PAM té un final que no te l’esperes….és com aquelles pel•lícules tpus El sexto sentido, que et deixen aquella sensació d’haver encertat.
Només són tres casos, n’hi ha més i espero que n’hi hagi molts més…
Llegir em fa sentir be, m’agrada i omple espais que l’imaginari em fa viure, m’apropa i al mateix temps m’allunya del dia a dia. I molt especialment m’agrada llegir per confirma el “que difícil es escriure saber escriure be”
Jo llegeixo perquè m’ajuda a evadir-me i em transporta a un món diferent, una vida que no és meva i on es poden veure les situacions de la vida quotidiana des d’un altre punt de vista, potser diferent al teu, però sempre es interessant veure la vida des de diferents punts. El que més m’agrada quan llegeixo es seure al llit (no puc llegir estirada, és una mania, que hi farem), encendre la meva llum de la tauleta i també encendre una espelma amb olor a vainilla, em relaxa molt. He viscut moments realment fantàstics i molt diferents. Són moltes sensacions que recorren el teu cos: por, simpatia, diversió, empatia, sorpresa… i al final es com si els personatges del llibre fossin coneguts teus, perquè acabes sabent tot sobre ells, com actuen, com reaccionen, com pensen. Crec que la literatura en general es un món paral·lel on tens diferents coneguts, paisatges, situacions…
La resposta és tan fàcil o tan difícil com vulguem nosaltres, podríem dir simplement per que m’agrada; podríem també començar a complicar la cosa, “m’entusiasma veure el món en paraules d’uns altres”. Però no aniré per aquest camí, per a mi llegir és com estimar, simplement estimes, no hi ha més raó, com la Montserrat estima la seva filla, sense perquès, sense raó per que si…
Perquè m´agrada tant llegir?….
Doncs per moltes coses. Fa que em distregui, fa que aprengui, fa que m´evadeixi. Em manté lligada a altres coses que no són les meves però que em vénen al cap a qualsevol moment del día.
M´agrada quan un llibre m´atrapa de tal manera que sembla que sigui tant, tant de veritat que fa fins a mitja por.
M´agrada llegir perquè és com una cura de relaxament quan acaba la jornada.
Al matí amb el suc de taronja o al vespre amb un bon cafè i un llibre a la mà, què mes es pot demanar??
Jo no escriuré gaire perquè trobo que la pregunta és bastant concreta. M’agrada llegir, això no és cap secret. Gaudeixo molt llegint i m’agrada desconnectar del món en el que vivim, ple de problemes, i introduir-me en diferents mons o situacions, en els quals no hi ha preocupacions de cap mena. Això és el que més valoro de la lectura i no tinc gaire més cosa que dir.
Una salutació, NIL
Llegeixo per evadir-me del món en el que estem i perquè em fa sentir bé. També llegeixo perquè em creo un món paral·lel al real on la imaginació és l’element principal i fa que per uns moments m’oblidi de tot i només em concentri en la història del llibre. És genial!
En el meu cas llegeixo per apendre. Llegeixo llibres, llegeixo a la gent, llegeixo a Internet i llegeixo la cultura… Tot és llegir!
Doncs saps que no sé per què llegeixo…?
Ho he fet tota la vida, per mi és un costum, un hàbit.
M’he quedat miope de tant llegir! Especialment de nits amb la linterna sota els llençols i per culpa de la saga d’Enid Blyton: El club dels cinc i El club dels set.
Ma mare em va confessar que el meu nom l’havia triat de la protagonista de la saga, que es diu “Georgina” però li diuen “Jordi”. És la historia d’una nena aventurera i que li encanta descobrir llocs nous i viure les vacances amb els seus amics i amigues averiguant misteris i passant les mil i una,,,
M’hi vaig emmirallar, i d’aquí em vaig enganxar a llegir i llegir.
Reconec que amb els anys, la televisió ha guanyat la partida moltes vegades, malauradament, però, si trobo un bon llibre, no hi ha ni internet, ni tele, ni mòbil, ni ningú que me’n desenganxi!!!
Com ja han dit alguns: llegir és una bona manera d’aprendre!!
Llegeixo perquè llegint puc conèixer altres vides, puc conèixer gent diferent, sentir coses diferents, visitar llocs inòspits, transportar-me a èpoques passades… Llegeixo perquè cada llibre és una nova oportunitat, i les oportunitats no s’han de deixar escapar i més en aquest món en el que sovint escassegen.