Títol: Olor de colònia
Autor: Sílvia Alcàntara
Editorial: Edicions de 1984
Pàgines: 330
He llegit aquest llibre de la Sílvia Alcàntara amb una barreja de neguit i plaer que m’ha deixat una mica trasbalsada, la veritat.
Es una llibre ple de sentiments, de tristesa, de solidaritat, d’enveges i també d´actes mesquins de persones que mai de la vida haguéssim pogut arribar a pensar que podrien esser tan roïnes.
En el món únic, tancat i hermètic de la colònia tèxtil on es desenvolupa tota la trama, passa la vida i els pensaments (bons i dolents) de tota la gent que viu per morir a la colònia. Perquè això és el que els passa, que en comptes de anar vivint, van morint….
La Sílvia fa uns retrats perfectes, perfilats al mil·límetre de cadascun dels personatges que van desfilant pel llibre. Fa sentir la por a l’amo, la por a perdre la feina, la por al què diran, la por, la por, la por, sempre i en tot moment la maleïda por.
En fí, ja no dic més tret que val molt i molt la pena llegir-lo perquè a banda d’aprendre una mica més, no ens oblidem de res…
Us deixem amb un vídeo on Sílvia Alcàntara parla d’Olor de colònia.
Lia, d’aquest llibre me’n van parlar molt bé i ara el teu comentari me n’ha tornat a fer memòria! Li donaré una oportunitat aquesta tardor.