Títol: Nocturns
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-632-2
Preu: 17 €
Nocturns és un llibre compost per cinc relats units per la seva temàtica, la música, i protagonitzats per dos tipus de personatges centrals: músics que no han triomfat i músics que van triomfar però que es troben a la fi de la seva carrera. Són una mena d’antiherois la vida dels quals coincideix puntualment en el temps i l’espai. Tenint en compte que Kazuo Ishiguro va voler ser músic -la música és un referent constant a tota la seva obra- crec que podem considerar alguns d’aquests personatges com a alters egos de l’autor.
L’escenari d’aquests relats el trobem en el ventall de relacions humanes que ens mostra: relacions de parella a punt de trencar-se, d’amistats que es retroben o de familiars que no sempre s’avenen, enfocades normalment en hores nocturnes. Però el pes dels cinc relats crec que recau en el temps, concretament en el pas del temps. Per una banda, músics veterans que s’adonen que el seu moment de glòria ja ha passat i no tornarà i no saben com afrontar-ho. Per l’altra banda, músics joves que es veuen amb talent però als qui el temps els hi passa i no se’ls reconeix la seva vàlua. I tots ells coincideixen en allò de “lo que pudo haber sido y no fue”, és a dir, en un cert sentiment de frustració.
Però a Nocturns, fruit d’aquesta varietat de relacions humanes, també trobareu moments d’humor, escenes realment còmiques. Són relats molt visuals on predominen els diàlegs. Això fa que la lectura sigui molt amena i un punt àgil. Ara que tot just comença l’estiu crec que pot ser una lectura adient, amb la que no suareu i que us mantindrà entretinguts durant una bona estona.
Tinc ganes de llegir alguna cosa del Ishiguro, aquesta podria ser un opció. És curiós el fet que habitualment busquem lectures fresques i entretingudes per l’estiu, que és el període quan disposem de més temps lliure i de més tranquilitat. No seria millor, per tant, deixar per l’estiu les lectures més denses i que requereixin més atenció? I les més entretingudes pels dies laborals, quan estem capficats per mil motius i l’últim que volem és pensar en coses sèries?
Pere, trobo que fas una reflexió molt interessant. Segurament el motiu de deixar per l’estiu lectures menys denses sigui psicològic, és a dir, normalment esperem que arribin les vacances per desconectar del ritme del dia a dia, i això també repercuteix en la lectura, deixem de llegir els llibres que llegim durant la resta de l’any per llegir uns altres, ja siguin aquests menys densos o de gèneres i temàtiques diferents.
Crec que va ser pels volts de Sant Jordi que la Clara Simó i el Teixidor comentaven què es deixaven per l’estiu. Diria que era ella qui deia que es deixa els llibres més espessos, aquells que són gairebé una “obligació”. En tot cas, en tinc moltes ganes, de llegir-me aquest llibre!!