Títol: No i jo
Autor: Delphine de Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-6209-9
Preu: 16.95 €
Poques vegades he trobat que la sinopsi que hi ha a la contraportada d’un llibre resumeixi i descrigui tan bé el seu contingut com és el cas d’aquesta novel·la, No i jo de l’escriptora francesa Delphine de Vigan.
Permeteu-me que citi dita sinopsi i així coneixereu d’un cop d’ull l’argument d’aquesta meravellosa novel·la:
“Lou Bertignac té tretze anys: la seva família viu tancada en un silenci opriment, i a l’escola la seva intel·ligència precoç l’ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col·leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren. I és aquí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestits bruts i l’expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou construiran una amistat que potser aconseguirà canviar les seves vides i reduir la injustícia i la misèria del món.”
La lectura de No i jo, guanyadora del Premi dels llibreters francesos 2008, m’ha despertat per moments la consciència social que tant adormida tenim sovint i m’ha fet reflexionar sobre la naturalesa de moltes relacions d’amistat. A més d’una lectura netament realista i de caire social, No i jo també accepta una interpretació idealista de la vida, donada per la joventut de les protagonistes, de voler viure una realitat que no t’ha tocat viure.
Potser al final d’aquesta lectura, que recomano fervorosament, recordareu alguns moments de la vostra vida que haurien pogut ser diferents si…
Cèsar, creus que aquesta pot ser una novel·la recomanable per a joves? Diguem de 14 anys… Gràcies!!
Hola Montse. Tot i que les protagonistes són adolescents no considero que No i jo es pugui considerar una novela juvenil, ja que, a banda de la relació d’amistat i de la lectura idealista que abans esmentava, una part de l’argument és molt dur, amb famílies desestructurades que porten a la mendicitat i a la vida als suburbis d’una gran ciutat amb els riscos que comporta de caure al món de la nit, del sexe i de les drogues. Per fer-nos tots una idea d’aquesta novel·la, es podria considerar que està a mig camí entre l’Elegància de l’eriçó i de La vida al davant. De l’Elegància de l’eriçó per relació que es dóna entre una jove molt intel·ligent i persones més adultes que ella, i de La vida al davant per la coincidència de que es desenvolupi en els suburbis de Paris i aparaguin personatges marginals. Per tot això, considero que no és una novel·la per a joves. Què creieu resta de “nosaltres”?
La novel·la m’ha semblat una petita joia literària.
Us deixo el link de la meva crítica:
http://semirea.blogspot.com/2010/12/no-i-jo-es-una-novella-deliciosa.html
Respecte si pot ésser una novel·la per a joves, estant d’acord amb el que diu el Cèsar respecte tot els aspectes que toca la novel·la i potser perquè fa reflexionar al voltant de totes aquestes arestes de la vida crec que la fa una novel·la dura i bella i molt recomanable, per mi fins i tot pels jovent (tot i que potser no apreciaran al primer volt totes les fondàries de l’obra).