Títol: Nit de l’ànima
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 271
ISBN: 978-84-8437-032-1
Preu: 18€
Fa temps que volia llegir aquesta novel·la, Nit de l’ànima, del novel·lista i poeta mallorquí Sebastià Alzamora. Me n’havien parlat molt bé i la veritat és que m’ha agradat bastant tot i que és de les novel·les que més dificultats m’ha presentat a l’hora de seguir l’argument i d’anar enllaçant les múltiples imatges i pensaments que apareixen, segurament fruit de la vessant poètica de l’autor.
Us puc dir que Nit de l’ànima m’ha semblat una novel·la fantàstica i provocadora. Fantàstica en relació als múltiples i diferents personatges i espais que apareixen i desapareixen, que es transmuten i confonen Faust -el protagonista- fruit de la seva imaginació? I provocadora per la manera sarcàstica de tractar temes com la religió, el sexe i la política en els diàlegs i descripcions durant tota l’obra.
Sebastià Alzamora aconsegueix crear -sota el meu parer magistralment- un ambient desafiant, amb la barreja de connotacions religioses i sexuals, protagonitzat per tots els personatges que van apareixent durant l’obra juntament amb el Faust, el jove que vol ser escriptor i que lluita per trobar-se a sí mateix enmig de l’orgia permanent en què esdevé l’argument de la novel·la.
Us animo a llegir aquesta novel·la, si no l’heu llegida ja, i així compartir opinions i punts de vista amb l’objectiu d’enriquir la seva lectura i comprensió.
Segur que la seva darrera i recent novel·la, Miracle a Llucmajor, on Alzamora ens dóna a conèixer la història de Pere de Son Gall, no ens deixarà indiferents.
Us deixem amb un vídeo on Alzamora parla del seu llibre Nit de l’ànima.
Cèsar, si te n’ha agradat la prosa, te’n recomano els versos, també!
Hi diu coses tan encertades com aquesta:
I, tanmateix, hi ha una antiga certesa:
com sense estiu no hi pot haver tardor,
sense callar no vénen les paraules
amigues. Qui no calla, qui proclama
grollerament la seva qualitat
desesperada, excava un embassat
de distància, agra comun pinyol gros
de pruna vella (…)
Potser per això és tan bo llegir… perquè es fa en silenci!!
Llegir en silenci!!! Quins temps aquells en que es podia fer… Ara tenim les obres de la ciutat, l’aspiradora del veí de dalt, la televisió del veí del costat…
Silenci, on estàs? / Vine’m a veure, sempre sol / mai acompanyat. (ho sento, m’ha sortit la vena poètica, jejeje)
Gràcies pels versos, Montse. Estan molt bé. Segurament sigui Sebastià Alzamora uns dels millors poetes en català actuals, dels més consolidats. Té una obra prou important amb divesos premis com el Carles Ribas l’any 2008 per “La part visible”, i va ser un dels creadors del moviment Els imparables amb Manuel Forcano i l’Hèctor López Bofill.