Títol: Ningú no ho ha vist
Autor:  Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  312
ISBN: 978-84-664-1056-4
PVP: 19€

Decididament, el meu fort és la novel·la negra. Faci el que faci, sempre acabo amb una com a acompanyant. I és que la intriga que et proporciona una història d’aquest tipus em sedueix.

No fa gaire va caure a les meves mans Ningú no ho ha sentit, segona novel·la de l’escriptora Mari Jungstedt. Quan vaig veure que es tractava d’una nissaga on el protagonista era el mateix, no ho vaig dubtar i vaig aconseguir el primer llibre, que és del qui us vull parlar.

Ningú no ho ha vist és la primera novel·la de l’escriptora sueca amb residència a Estocolm. Periodista de professió, descriu d’una manera magistral els assassinats que es produeixen a Gotland, petita illa que es veurà alterada de la nit al dia provocant la por dels seus habitants.

Quan una de les protagonistes apareix morta a cops de destral a la platja, el comissari detectiu Anders Knutas, no s’imagina l’immens treball d’investigació que haurà de dur a terme per descobrir el cas. El terrible assassinat i les circumstàncies que l’envolten, seguit de diversos esdeveniments, situaran la policia de Gotland davant d’un possible assassí en sèrie més llest del que es puguin pensar.

Centrada en quatre històries diferents, la tensió que emmagatzema el llibre es va acumulant al llarg de les pàgines fins que a gairebé a deu del final, es resol el conflicte. Fet que m’ha encantat perquè et permet fer suposicions i anar eliminant-les a mesura que llegeixes.
Indubtablement, no he pogut evitar fer comparacions amb les darreres novel·les negres que he llegit. El mateix país, la mateixa temàtica, la mateixa intriga en endinsar-te a la història. En aquest cas però, el fet de no saber fins al final qui és l’assassí, m’ha captivat totalment.

Pel fet de ser el seu primer treball, m’ha sorprès. La precisió de les descripcions, els nexes entre escenaris, personatges, històries, la lectura fàcil que t’ofereix… Crec que està escrit de forma formidable i aconsegueix el que molts pocs: mantenir-te atenta i en tensió fins al final.

I es que com ella mateixa afirma en aquest article publicat quan va sortir a la venda el llibre, “Es importante no desvelar demasiado, pero también que el asesino no caiga del cielo como una sorpresa”.

Companys i companyes, jo de vosaltres no l’apuntaria a ‘llibres pendents’ per aplaçar-ne la seva lectura… Jo l’he llegit en dos dies. Vosaltres què espereu per començar-la?

I d’aquí poc… la segona novel·la protagonitzada pel comissari Knutas!